Cinema d'avantguarda

La pel·lícula devia ser molt bona, ja que ningú la va entendre.

La calvície virtuosa

Quan era un adolescent, a l'escola li digueren que els calbs ho eren perquè es masturbaven. Ja de gran s'adonà que els capellans l'havien enganyat, en veure que s'havia quedat calb igualment.

Canvi d'estat

Quan es llevà li va sorprendre gratament, que ja no li fera mal l'esquena, ni els genolls, ni el cap. No hi ha res com dormir tota la nit d'una tirada, pensà mentre mirava cap al rellotge que hi havia damunt la tauleta. Caminà lleuger pel passadís cap al quart de bany com si anara patinant. Va entrar-hi, i per inèrcia, es va posar davant del vàter, ui!, ara no tinc ganes! Encara no s'havia adonat de que en el mirall ja no es reflectia la seua figura.

Infraestructures

Els veins d'aquell poble solien sortir al carrer a açò de les set, quan el sol ja no pegava. S'asseien a la porta de casa per distraure's veient els cotxes, mai no perderen l'esperança de que un dia tornarien a passar.

Desgarbat

No és que ja no sàpia riure'm de mi mateix, és que des de fa un temps, per més que busque, no em veig la gràcia per cap lloc. 

 

Relats Conjunts. Ruta 66.

Aportació per a Relats Conjunts

—Falta molt?

—No, ja quasi hem arribat.

—A veure si és de veres, que se m'està fent llarg el viatge. I no podíem haver anat a un del poble?

—No dona, que és un restaurant molt romàntic i a més els dimecres t'hi conviden a un xupito.

—Ah!, és per això? Perquè conviden a xupitos?

—També fan concurs de samarretes mullades, és molt divertit.

—Sí, ja sabia jo que tu... Però falta molt? És que jo no veig que hi haja res per ací.

—Ja t'ho he dit, falta molt poc. Tot just després d'aquell revolt.

—Doncs, encara queda una bona tirada, i jo no puc més amb els peus. Si no fores tan tarambana i no t'hagueren llevat tots els punts del carnet, podíem haver vingut en el cotxe.

—Sí, sí... jo seré un tarambana, però no se m'acudeix venir amb tacons.

Ús tòpic

Aquell cap de setmana es preparaven per a donar-li la benvinguda a la tardor, cosa que a la tardor, indiferent, no semblava importar-li massa.

La bona sort

Des de feia temps, malgrat fer-ho malament, no paraven de guanyar eleccions, i premis de loteria sense jugar-hi, estava clar que hi havia molta merda.

Feta la llei...

No és podia negar la capacitat innovadora d'aquell govern a l'hora de decretar lleis, no n'hi havia una que no duguera la trampa incorporada.

Precarietat

No sabia aquell optimista quan veia la botella mig plena, que estava només a un glop d'esdevenir un pessimista.

El presagi

Era l'últim dia de vacances i es va llevar amb el sis dins del cap. En tot el matí no se li va anar del pensament. Amb tota seguretat allò era un presagi i anà a comprar-se un cupó dels cecs, un d'acabat en sis per favor. En el sorteig d'aquell dia va eixir el dos. Optimista de mena, pensà que potser l'anunci correspondria al sorteig de l'endemà, aquesta vegada no podia fallar, i es va ficar al llit prompte i il·lusionat com un xiquet la vespra de reis. Aquella nit somnià amb el número sis. Encara no havia clarejat quan sonà el despertador, eren les sis del matí.

Maldestre

Com que era tan desmanyotat, només podia explicar com no s'havien de fer les coses.

Misèria (II)

Passava tanta gana aquell mag, que hagué d'esforçar-se a fer màgia de la de veritat, s'havia menjat el conill del truc.

Inspirat en el microconte de la Cantireta "Misèria"

Víctima inoportuna

El cas semblava fàcil a la vista de les particulars empremtes en el fang al lloc dels fets. Però a aquell comissari a punt de jubilar-se, mai l'havia acompanyat la bona sort. El coix amb una cama de fusta, de qui haguera pogut sospitar sense por a equivocar-se, era precisament la víctima.

Un pas endavant

Com a tots els xiquets de la seua edat, li feia una mica de por llançar-se a l'aigua des del trampolí. Però aquell dia, després d'adonar-se de que res de mal li passaria, estava decidit a donar aquell pas endavant que l'alliberaria del seu temor per sempre. Al cap i a la fi, ja s'havia fet gran i no li pararia bé tornar a baixar per l'escaleta sense saltar. Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien.

Aquest és el 16è de la cadena i enllaça amb el garbi24.

Fugida de cervells

Allò preocupant no era la fugida de cervells en si. El que realment preocupava els administrats d'aquell país, era veure com els cervells se n'anaven sols, deixant la resta de la persona en el càrrec.