Com a tots els xiquets de la seua edat, li feia una mica de por llançar-se a l'aigua des del trampolí. Però aquell dia, després d'adonar-se de que res de mal li passaria, estava decidit a donar aquell pas endavant que l'alliberaria del seu temor per sempre. Al cap i a la fi, ja s'havia fet gran i no li pararia bé tornar a baixar per l'escaleta sense saltar. Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien.
I com m'agrada allargar tant com puc el braç, per donar la mà al País Valencià i a la seva gent, ferma i lluitadora!
ResponEliminaGràcies JP!
Entre tots ho farem tot, si hem de saltar fem-ho ja. Bona diada encara que no us deixin massa....
ResponEliminaRes no em faria més feliç que els dos germans ens acompanyessin!
ResponEliminaDe vegades només cal que n'hi hagi un de valent perquè els altres s'hi tornin. Algú ha de fer el primer pas endavant, els altres el seguirem.
ResponEliminaSi no pot ser tots de cop, ho farem mica en mica... els germans és bo que estiguin a propet...
ResponEliminaGràcies per apropar-te.
M'emociona sempre la muixeranga... i aquests 4 pilars ... i l'estelada al fons amb el retrat de Fuster.
Buf! quin vídeo més i més bonic!!!
Però he de tocar de peus a terra i endur-me l'enllaç del post que és el que he vingut a buscar. :)
Un petó de bona nit.
Ostre, el meu no sé amb qui enllaça, i mira que em vaig apuntar fa temps.
ResponEliminaDius moltes coses en molt poques línies i això és un mèrit en aquests temps del twitter.
ResponEliminaEstarem atents a aquests germans, a veure si salten...
"Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien."
ResponEliminaAquest post toca la fibra... magnífic, Jotapé, tot: text i vídeo!
I si no salten alhora la força del primer els acompanyarà fins que els hi sigui l'hora.
ResponEliminaBona diada!!!
Donem-nos les mans i fem un gran salt!!! Bona diada!
ResponEliminaA casa estem arrossegant el meu nebot, que d'entrada no volia venir a la Via. L'èxit du a més èxit.
ResponEliminaMolt maca aquesta entrada.
Tots junts saltant per les coses positives i evitant saltar on no toca...
ResponEliminaSalutacions des del punt anterior de la cadena!
ResponEliminaFeliç diada!
Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
ResponEliminaBona diada.
Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
ResponEliminaBona diada.
Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
ResponEliminaBona diada.
Botarem també, potser una mica més tard, però per ganes no serà.
ResponEliminaUna aferradeta!! :)
Tirem-nos-hi de cap!!! Bona Diada!
ResponEliminaBona Diada, jp!
ResponEliminatinc la sensacio de que on no arribin els meus braços arribaran els dels meus germans...
ResponEliminabona diada !!
i gracies per esser-hi
Magnífic, com sempre. Salut i endavant, Jp!
ResponEliminaMolt bona metàfora. Enllaçats serem més forts i valents.
ResponElimina