El cas semblava fàcil a la vista de les particulars empremtes en el fang al lloc dels fets. Però a aquell comissari a punt de jubilar-se, mai l'havia acompanyat la bona sort. El coix amb una cama de fusta, de qui haguera pogut sospitar sense por a equivocar-se, era precisament la víctima.
Pobre , ja és mala sort, i això que la pista semblava bona...
ResponEliminaDoncs sí que és mala sort, sí. Ara s'haurà de buscar la competència d'aquest.
ResponEliminaAixò sol passar a la vida, de vegades de qui més et refies, és qui t'acaba fotent...i viceversa! Abraçades!
ResponEliminaben trobat! visca els països catalans....
ResponEliminaCom víctimes culpables som els catalans.
ResponElimina