Era un jutge acabat de nomenar, i se'l veia tan inexpert i dubitatiu als aixecaments de cadàvers, que alguns, tot i la poca mobilitat que solien presentar, i més per impaciència que per col·laborar, s'aixecaven ells mateixos.
Sí, això és el que passa quan no s'escolta a aquell qui et demana urgentment socors, que s'alça ell mateix o tomba a la terra més fosca, com aquests cadàvers i, és que no hi ha res com fer-s'ho un mateix, les coses.
he, he, he... potser era acabat d'anomenar, però si segueixen així potser acabaran amb ell de totes totes...
ResponEliminaVols dir que no era un fan de Walking dead?
ResponEliminaHaha! Sort que tenen alguns, que a la feina els ho posen tan fàcil!
ResponEliminaClar, és que quan esperes l'eternitat hi ha molta pressa
ResponEliminaUn altre vago....ho feia per estalviar-se feina.
ResponEliminaÉs possible que acabés sent ell el cadàver ( de l'ensurt) i els finats, els que fessin el seu aixecament...Un cop ja drets...
ResponEliminaSi vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
ResponEliminaPotser tan, tan cadàvers, no eren. O això, o és que estem parlant de més enllà del Mur... de Joc de Trons parlo.
ResponEliminaUn detall això de facilitar la feina.
ResponEliminaEls jutges fan aquesta feina? Però és metafòric, això d'aixecar els cadavers, suposo.
ResponEliminaSí, això és el que passa quan no s'escolta a aquell qui et demana urgentment socors, que s'alça ell mateix o tomba a la terra més fosca, com aquests cadàvers i, és que no hi ha res com fer-s'ho un mateix, les coses.
ResponEliminaVicent