divendres, 4 d’octubre del 2013

Estabilitat emocional

La cosa no anava malament, havia estat un mal dia com qualsevol altre. 

Inspirat en aquest post d'en Jaume.

a

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 d’oct. 2013, 11:44:00

    Mirat així... ;)

    ResponElimina
  2. Josep4 d’oct. 2013, 12:12:00

    Crònica de la quotidianitat.

    ResponElimina
  3. Ferran Porta4 d’oct. 2013, 12:13:00

    Sempre pot ser pitjor :-P

    ResponElimina
  4. Sergi4 d’oct. 2013, 13:02:00

    Poca broma, que quan t'acostumes a que les coses van malament, un dia merdós acaba esdevenint normal, i encara et felicites per no haver anat a pitjor...

    ResponElimina
  5. Sílvia 4 d’oct. 2013, 14:45:00

    Com la claves! Venia del blog del Jaume pensant que tenies una solució miraculosa, hehe

    ResponElimina
  6. Gemma Sara4 d’oct. 2013, 16:47:00

    Tinc per aquí unes pastilles indicades per a "l'estabilitat emocional negativa amb risc imminent de cronificació", tenen algun efecte secundari, però ara no entrarem en minúcies!

    ResponElimina
  7. Garbí244 d’oct. 2013, 20:48:00

    Doncs bé, perquè no ha anat a pitjor

    ResponElimina
  8. Relatus4 d’oct. 2013, 22:12:00

    Sempre s'ha de veure el vas mig ple :)

    ResponElimina
  9. Helena Bonals5 d’oct. 2013, 12:34:00

    Tots tenim el "dret cruel de ser feliç", que diu Margarit.

    ResponElimina
  10. Elfreelang5 d’oct. 2013, 13:27:00

    és el que té el dia a dia....m'has recordat els germans Marx ...

    ResponElimina
  11. M. Roser5 d’oct. 2013, 18:45:00

    Conformista aquest també, potser que lluiti perquè els dies vagin millor...

    ResponElimina
  12. Glo.Bos.blog5 d’oct. 2013, 23:39:00

    Ja ho diu l'acudit "Virgencita, que me quede como estoy"

    ResponElimina