Més retallades

Dures retallades arribaren també al Parlament Espanyol, tan és així que que no els quedà més remei que prescindir de l'oposició.

Ja m'he fet gran, n'he complert 100

Tot i que els números no són espectaculars en aquestes 100 primeres entrades, 4803 visites, 928 comentaris i 42 seguidors; en trac un balanç molt positiu gràcies a la companyia que m'hi heu fet.

Espere no haver desentonat massa, no haver ofés ningú i sobretot haver-vos distret.

Moltes gràcies!

Temps moderns. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Sempre va ser una mica servil i per què no dir-ho, bastant curtet, però quan l'amo de la fàbrica els va reunir per dir-los que s'apropaven temps moderns als que calia que  tothom s'implicara més en l'empresa formant part plegats del seu engranatge, ningú no podia saber el que faria aquest beneit que deixa vídua i dos fills.

Una mostra de poder

No m'agrada mostrar-me autoritari, però hi ha vegades en què no veig una altra manera de resoldre un conflicte d'interessos, sobre tot quan sóc jo el que més interessos hi té.

Tot ha començat quan he obert la nevera per agafar una cervesa i en adonar-me de que no estava fresca, o no com a mi m'agrada, li he preguntat per què s'havia canviat de lloc. Si jo l'havia deixada a la part baixa, que és on més fred fa, per què l'havia trobada a la part de d'alt. Amb aquesta xuleria que tenen les cerveses, m'ha contestat que ella es posa on li dóna la gana. En sentir això la resta de productes que hi havia, amb començat tot un seguit de reivindicacions i protestes. Que si a la carn no li agrada estar al costat del peix perquè diu que fa pudor. Uns iogurts caducats, que si no saben perquè els compre si després no me'ls prenc. Un tros de formatge florit m'ha dit que deuria haver-lo embolicat amb paper de plata. Que si uns plàtans tenen la corfa negra per ficar-los dins de la nevera. La lletuga no està conforme en que cada vegada la pose a un lloc diferent, on no vulga estar la resta. Que què fan unes prunes pudentes al calaix de la fruita, que van a contagiar la resta de fruites. Però això què vol dir? Ací mane jo!

Bé, he hagut de buscar una solució política al conflicte i atendre algunes de les reivindicacions en uns casos i fer servir la força en uns altres, a més, calia evitar l'efecte contagi estenent-se les protestes al rebost i al armari del plats. També he hagut de dissoldre un aplec de una paella i una cassola indignades que ja duien uns quants dies acampades a la pica.

Ho he aconseguit. De nou, la llei i l'ordre regnen a la meua cuina.

La fatalitat d'una imprevisió

—Home, quina sorpresa! Passe... passe! Li abelleix un got d'orxata?—A l'home gros li va estranyar la cordialitat amb què va ser rebut, no habitual amb ell, donat el motiu de les seues visites. Però la paraula orxata provocava al seu cervell, una reacció bioquímica capaç de neutralitzar qualsevol recel que li poguera sorgir sobre una finalitat disculpatòria de la invitació. L'Andreu era un home de mitjana edat que no havia aconseguit amagar-se a la crisi, i aquesta l'havia enxampat en forma de deutes que l'escanyaven en haver perdut la feina. La mala qualificació que li atorgava el responsable de riscos del seu banc, era la causa d'haver conegut aquest usurer de 120 quilos a qui li havia demanat un préstec que anava tornant poc a poc, amb uns interessos abusius, tots els primers divendres de mes.

Cap problema per gran que fos no amoïnava mai l'Andreu. Sempre veia la botella mig plena i afrontava amb valentia i alguna vegada amb molta imaginació, qualsevol "contratemps", com deia ell. En aquesta ocasió havia dissenyat un pla, que resoldria permanentment el deute amb el seu prestamista i temporalment la gana que patia.

Dies més tard, ingressat d'urgència per una intoxicació alimentària que li costaria la vida, pensava:


—com anava a imaginar-me que la carn d'usurer fos tan verinosa?

Unes professions de futur

En el meu afany de tirar-li una maneta al govern en l'assumpte de l'atur he estat fent una anàlisi de la situació del mercat del treball, centrant-me en esbrinar quines ocupacions seran les que tindran més demanda.

Després d'una profunda reflexió he arribat a la conclusió de que les professions que, a mig i curt termini, van a tenir més eixida són:

Rescatador de bancs. Fonamental saber com furtar-li els diners al contribuent sense que se n'adone.

Prometedor per a campanya electoral. Imprescindible tenir poca memòria. S'estan oferint contractes temporals a prova de mes i mig que amb una mica de sort es renoven per quatre anys. No es requereix cap capacitació.

Retallador de despesa pública. No es requereix ni titulació ni vergonya.

Qualificador de risc financer. Ajudant d'especulador. Titulació de malparit grau mitjà o superior.