dilluns, 31 d’octubre del 2011

No se n'havien adonat

Els habitants del planeta blau vivien de manera sostenible, compartint equitativament i justa, els recursos de què disposaven, respectant la natura i en perfecte equilibri amb ella. Però en nàixer l'habitant 7.000 milions, de sobte, el planeta va semblar superpoblat, la forma de vida insostenible, els recursos escassos i l'equilibri amb la naturalesa trencat.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Segons l'últim sondeig de l'EPA la taxa d'atur al tercer trimestre de 2011 ha descendit

Mai deixes que la realitat t'espatlle un bon titular.


Aquest titular que tinc preparat des de ja fa uns quants trimestres i al qual l'he anat canviant la data, ja no puc estar-me d'utilitzar-lo per la por que em fa no poder traure'l mai.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Aprofiteu l'ocasió

Arran la cimera econòmica europea de dimecres, ens han dit que els bancs espanyols necessiten ingressar 26.000 milions d'euros per tal de recapitalitzar-se. En sentir això, la primera cosa que he fet és canviar la cartera de lloc, a una butxaca més segura, que la del darrere no m'ho sembla prou, te la lleven i no te n'adones. Però després d'escoltar una conversa interceptada per un telèfon que hem punxat, estic més tranquil perquè ja sé d'on trauran els diners que necessiten. Nosaltres l'únic que hem de fer és aprofitar-nos-en.

—Diga'm.
Hola bon dia. És vosté Rafel Quevà Apagar.
—Sí sóc jo. Qui és?
Sóc Ginés Pavilat, el director de la sucursal de Caixafurt, on vosté té el compte.
—Diga'm. Què volia?
Només saludar-li i agrair-li la confiança dipositada en nosaltres durant tots aquests anys. I aprofitant l'ocasió, permeta'm que li informe d'una oferta especial per als nostres millors clients, com vosté, per agrair-los la seua fidelitat. Em pot atendre uns minuts?
—Sí, diga'm de què es tracta?
Mire com li he dit, és una oferta especial. Caixafurt li ofereix la possibilitat d'aconseguir una vaixella de disseny, composta de sis plats exclusius que li donaran a la seua taula un toc de distinció. I el millor de tot és que no haurà de pagar res per adquirir-la.
—I què he de fer?
Només per fer un dipòsit de sis mil euros a termini fix de cinc anys, la vaixella és seua. Pense que és una ocasió que no pot deixar escapar, perquè no li cobrarem comissions ni d'obertura ni d'estudi. Al finalitzar el termini podrà recuperar els seus diners íntegrament menys una quantitat legal del 3% anual per a cobrir les fluctuacions del mercat d'especulació financera i depreciació de la moneda, i el 1,5% de l'import de l'assegurança contra la volatilitat dels dipòsits, que es paga d'una sola vegada. És una assegurança que li cobreix contra la malversació de fons i l'apropiació indeguda per part del banc. Si això passara, vosté recuperaria el 50% del dipòsit després de deduir el factor de fluctuació, la prima de l'assegurança i la comissió del 5% per contingència sobrevinguda no esperada. D'aquesta manera, vosté durant cinc anys no s'ha de preocupar pels seus diners, ja que el banc s'encarregarà de tot el minvament dinerari gratuïtament. Com pot veure, és una bona manera d'aconseguir un regal sense gastar els seus estalvis. L'únic és que haurà de declarar-lo en l'IRPF com a ingressos extraordinaris percebuts en espècie. Què li sembla?
—Molt bé, m'ha convençut.
—Té algun dubte que vol que li aclarisca?
—Només en tinc un. De quin color ha dit que són els plats? És que m'agradaria que feren joc amb les estovalles que em van regalar també per fer desaparéixer uns estalvis que tenia fa uns anys.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Tinc veïns puteros (i jo no ho sabia)

Ahir mentre esmorzava el meu entrepanet de bacallà amb tomata, vaig llegir el següent titular "Los españoles son los europeos más puteros y que más frecuentan los servicios de prostitutas". Conclusió a la que havia arribat un estudi del qual no comentaré res i que deia que el 39% dels espanyols utilitzen aquests serveis.

Deixant d'una banda les qüestions de identitat nacional, no puc estar-me de fer la següent anàlisi. Si a la meua comunitat som 14 veïns, vol dir que 5,46 veïns se'n van de putes, o el que és el mateix, cinc ho fan habitualment i un de tant en tant, qui ho anava a dir. No cal dir que entre ells no estic jo que, com tothom sap, no tinc diners.

Ara bé, com que de vegades i amb temes d'aquests cridaners sóc molt tafaner, he d'esbrinar quins són els veïns puteros, per la qual cosa he establert un pla. Quan coincidisca amb algú al ascensor o per l'escala i em parle de l'oratge, jo li faré un somriuret com dient, si sé el que fas... no cal que et faces el despistat. Sé que al final confessaran.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

La rutina

No he pogut resistir-me a fer una altra participació al joc de  Tu mateix llibres.

Com feia cada matí en March des que treballava a la plataforma, en sentir la campana donant les huit, escurà la bromera de la tassa, tragué la agenda d'espiral que duia a la butxaca i començà la caminada rutinària per totes, columna avall, les tasques programades per al dia.

Salut de ferro

L'home de qui et vaig parlar, gaudia d'una envejable salut a prova dels hospitals millor dotats, fins i tot va sobreviure a quatre mesos d'estada a La Fe.




Aquest microconte està dedicat al meu sogre que es recupera poc a poc, malgrat les errades en el diagnòstic i en els tractaments, la desídia del personal —llevat d'excepcions d'agrair— i les retallades.


N. de l'a. - Després dels comentaris de fanal blau i Alyebard, he canviat la versió del conte per endolcir-lo una mica.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Comprar barat

Aquesta és la meua participació al joc de  Tu mateix llibres.

—Me cague en la crisi! Ja sabia jo que la idea d'en March de comprar la galera en un xino ens portaria problemes. Nadeu o només veureu algues!


(He hagut de fer-li uns canvis a la primera versió per fer que complira les normes de les quals no m'havia assabentat ben bé.)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Vida sana

En complir els 40, va començar a dur una vida sana molt rigorosa, des d'aleshores només fumava tabac de cultiu ecològic.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Més retallades

Dures retallades arribaren també al Parlament Espanyol, tan és així que que no els quedà més remei que prescindir de l'oposició.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Ja m'he fet gran, n'he complert 100


Tot i que els números no són espectaculars en aquestes 100 primeres entrades, 4803 visites, 928 comentaris i 42 seguidors; en trac un balanç molt positiu gràcies a la companyia que m'hi heu fet.

Espere no haver desentonat massa, no haver ofés ningú i sobretot haver-vos distret.

Moltes gràcies!



diumenge, 16 d’octubre del 2011

Temps moderns. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.


Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Sempre va ser una mica servil i per què no dir-ho, bastant curtet, però quan l'amo de la fàbrica els va reunir per dir-los que s'apropaven temps moderns als que calia que  tothom s'implicara més en l'empresa formant part plegats del seu engranatge, ningú no podia saber el que faria aquest beneit que deixa vídua i dos fills.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Una mostra de poder

No m'agrada mostrar-me autoritari, però hi ha vegades en què no veig una altra manera de resoldre un conflicte d'interessos, sobre tot quan sóc jo el que més interessos hi té.

Tot ha començat quan he obert la nevera per agafar una cervesa i en adonar-me de que no estava fresca, o no com a mi m'agrada, li he preguntat per què s'havia canviat de lloc. Si jo l'havia deixada a la part baixa, que és on més fred fa, per què l'havia trobada a la part de d'alt. Amb aquesta xuleria que tenen les cerveses, m'ha contestat que ella es posa on li dóna la gana. En sentir això la resta de productes que hi havia, amb començat tot un seguit de reivindicacions i protestes. Que si a la carn no li agrada estar al costat del peix perquè diu que fa pudor. Uns iogurts caducats, que si no saben perquè els compre si després no me'ls prenc. Un tros de formatge florit m'ha dit que deuria haver-lo embolicat amb paper de plata. Que si uns plàtans tenen la corfa negra per ficar-los dins de la nevera. La lletuga no està conforme en que cada vegada la pose a un lloc diferent, on no vulga estar la resta. Que què fan unes prunes pudentes al calaix de la fruita, que van a contagiar la resta de fruites. Però això què vol dir? Ací mane jo!

Bé, he hagut de buscar una solució política al conflicte i atendre algunes de les reivindicacions en uns casos i fer servir la força en uns altres, a més, calia evitar l'efecte contagi estenent-se les protestes al rebost i al armari del plats. També he hagut de dissoldre un aplec de una paella i una cassola indignades que ja duien uns quants dies acampades a la pica.

Ho he aconseguit. De nou, la llei i l'ordre regnen a la meua cuina.


dijous, 13 d’octubre del 2011

La fatalitat d'una imprevisió


—Home, quina sorpresa! Passe... passe! Li abelleix un got d'orxata?—A l'home gros li va estranyar la cordialitat amb què va ser rebut, no habitual amb ell, donat el motiu de les seues visites. Però la paraula orxata provocava al seu cervell, una reacció bioquímica capaç de neutralitzar qualsevol recel que li poguera sorgir sobre una finalitat disculpatòria de la invitació. L'Andreu era un home de mitjana edat que no havia aconseguit amagar-se a la crisi, i aquesta l'havia enxampat en forma de deutes que l'escanyaven en haver perdut la feina. La mala qualificació que li atorgava el responsable de riscos del seu banc, era la causa d'haver conegut aquest usurer de 120 quilos a qui li havia demanat un préstec que anava tornant poc a poc, amb uns interessos abusius, tots els primers divendres de mes.

Cap problema per gran que fos no amoïnava mai l'Andreu. Sempre veia la botella mig plena i afrontava amb valentia i alguna vegada amb molta imaginació, qualsevol "contratemps", com deia ell. En aquesta ocasió havia dissenyat un pla, que resoldria permanentment el deute amb el seu prestamista i temporalment la gana que patia.

Dies més tard, ingressat d'urgència per una intoxicació alimentària que li costaria la vida, pensava:


—com anava a imaginar-me que la carn d'usurer fos tan verinosa?



dimecres, 12 d’octubre del 2011

Unes professions de futur

En el meu afany de tirar-li una maneta al govern en l'assumpte de l'atur he estat fent una anàlisi de la situació del mercat del treball, centrant-me en esbrinar quines ocupacions seran les que tindran més demanda.

Després d'una profunda reflexió he arribat a la conclusió de que les professions que, a mig i curt termini, van a tenir més eixida són:

Rescatador de bancs. Fonamental saber com furtar-li els diners al contribuent sense que se n'adone.

Prometedor per a campanya electoral. Imprescindible tenir poca memòria. S'estan oferint contractes temporals a prova de mes i mig que amb una mica de sort es renoven per quatre anys. No es requereix cap capacitació.

Retallador de despesa pública. No es requereix ni titulació ni vergonya.

Qualificador de risc financer. Ajudant d'especulador. Titulació de malparit grau mitjà o superior.






dilluns, 10 d’octubre del 2011

Qui paga descansa

Hui he vingut molt cansat de la feina. Ha estat una jornada molt llarga. Sort que he entrat a veure el compte del banc i he vist que la benvolguda Rita ja m'ha passat el rebut del impost de circulació del cotxe, el termini del qual finalitza el 30 d'octubre. No sé si l'emprenyament ha fet fora la sensació de cansament o és que és veritat allò de que qui paga descansa. Gràcies Rita, però la propera vegada no et preocupes per mi, ja descansaré esclafant-me al sofà.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Nova pujada de comissions bancàries



Havia pagat tants diners en comisions, que el van condemnar per intent de corrupció d'un banc.

No espanteu els animalets


Mai no et gitaràs sense alguna cosa més que sabràs. Hui he entés per què els gossos i supose que també les gosses fan les seues necessitats pertot arreu. És perquè s'espanten.

Anava aquest matí pel carrer i per davant de mi anava una dona amb un gosset, d'eixos de butxaca. De sobte el gos s'atura i começa a fer caca. Ha fet una caguerada de què no donaré detalls per no ferir sensibilitats, però us en diré que era d'aquelles que no duen molt de temps a l'intestí. La dona, en un intent de justificació, li ha dit al gosset, —Ves, te han dado un susto y te has cagado.

Per això us demane: No espanteu els animalets, ells mai ho farien.


Mariano, no pongas esa cara que jo también me he asustado.


(Actualització de l'entrada per afegir-hi la il·lustració, perquè ahir se me'n va anar sense ella.)

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Si me queréis...

Quan Lolita, la filla de Lola Flores es va casar, la gent es va aplegar massivament a l'església on s'anava a celebrar la cerimònia per tal de no perdre's l'esdeveniment. Davant d'aquella imprevisió que amenaçava amb deslluir la boda, i incapaç de controlar la situació, la genial Lola va fer una petició al públic present, que es va fer famosa, "Si me queréis irse".

Ahir es van conéixer les xifres de l'atur, les quals sumen 96.000 aturats més. L'explicació que dóna el govern d'aquesta pujada són, la fi de la temporada turística, les retallades de les autonomies i la incorporació a les llistes de joves que s'incorporen al mercat laboral, entre d'altres. El mateix govern reconeix que no sap que fer per reduir aquestes tossudes xifres. Jo des d'ací, volia suggerir-li, sense llevar-li serietat al drama que suposa per als aturats en particular, i per a la societat en general, que seguint l'exemple de Lola Flores provara a reduir la xifra d'aturats amb un "Si me queréis no apuntarse".

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Model de referència


Els serveis sanitaris del país havien arribat a ser el model de referència a imitar, gràcies a la acurada gestió dels seus dirigents, els quals amb molt d'esforç i dedicació, havien aconseguit el seu objectiu prioritari, tenir la llista d'espera més llarga de tots els països de la contornada.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Dilluns

Aquell dilluns de tardor, l'Òscar es va llevar amb l'ànim tan girat que duia les xancletes amb els peus bescanviats.