La butaca. Antaviana

"I el següent lot consta d'una butaca de finals del segle XX que va pertànyer a l'ajuntament de València. Com poden veure en la projecció, és d'estil modernista i està entapissada en vellut roig. Com a dada anecdòtica, es conta que, a la que aleshores era la alcaldessa de la ciutat se li hi va encaixar el cul, que pel que sembla el tenia molt gros, i que ningú va poder treure-li'l de la butaca, la qual cosa explicaria la gran temporada que va romandre en l'alcaldia. Només una mascletà en què el pirotècnic va calcular malament la quantitat de pólvora, va fer que en prémer el cul per la por, l'alcaldessa s'alliberés de la butaca i, alhora, la ciutat de la seua alcaldessa. Però això ho desmenteixen algunes fonts. El preu d'eixida és de seixanta mil euros. Comencem la subhasta. Algú hi dóna més?..." 

—Escolte! Per favor!, un moment. Que diuen l'Helena i la Carme que aquesta butaca no és d'estil modernista.
—No clar que no, jo el que volia dir és que aquesta butaca dóna molt d'estil a la gent moderna.
—Ah!, bueno, això és una altra cosa.

L'absència

Joc literari proposat per Jesús Mª Tibau

Il·lustració d'Elisa Bernat

—A tu et sembla bonic el que has fet?, ficar el iPad del pare en la rentadora?
—Papa, és que la pantalla estava tota plena de ditades i volia rentar-lo.
—Però nena, no saps que això no... Ai!, què faré amb tu... Quanta falta em fa ta mare. Va, vinga!, no passa res. Vine que anem a sopar.
—Que estàs enfadat?, papa.
—No, princesa, no. El pare no està enfadat.
—Per què plores?, papa.

Pasa el temps. 254è Joc Literari

Aportació al 254è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

Amb llapis de colors aparentava la vida d'un altre temps. Lluitava contra la solitud. Un dia la lluita cessà, ell també se n'havia anat i ara la casa ho feia poc a poc, trocet a trocet.

L'aclariment. 252è Joc literari.

Participació al 252è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

—T'agrada venir al cole, Joanet? N'estàs content?

—Sí —contestà amb una veu molt baixeta, quasi imperceptible, intentant dissimular els putxeros que amb prou feines controlava, no volia decebre sa mare a qui havia promés no plorar—... i també m'agrada anar amb tu al mercat, saps?... mama?  —estimà convenient l'aclariment.

Jocs literaris, Especial Pere Calders. Antaviana (II)

Aquesta és una altra participació al joc literari del bloc Antaviana, com a celebració del 100è aniversari del naixement de Pere Calders.

Conformista

Van convidar-lo a pensar i digué que no patiren per ell, que ja es trobava còmode així.

Militant

Van convidar-lo a pensar i digué que  no calia, que ja ho faria l'executiva.

Jocs literaris, Especial Pere Calders. Antaviana

Aquesta és la meua participació al joc literari que ens proposen des del bloc Antaviana, com a celebració del 100è aniversari del naixement de Pere Calders.

Un home de costums

Van convidar-lo a pensar i digué que moltes gràcies però que no acostumava a pensar entre hores.

Expensador

Van convidar-lo a pensar i digué que gràcies però que feia un temps que ho havia deixat.

La jubilació

En Jordi ens fa una proposta que jo volia deixar passar,  però sense saber per què ni per què no i vistes les aportacions d'altres, crec m'he ficat en un alberginar i ara veurem com n'isc. En fi, allà va:

Lluny són els dies de glòria,

era volguda i desitjada,

ara per una cabòria

m'ha fotut una putada.

Per culpa de la sequera,

diu que sóc poc ecològica.

I que siga una banyera
un obstacle, no té lògica.

A més, diu que sóc matxutxa!!,

que el millor serà canviar-me

per un jove plat de dutxa.

Entre tanta restricció,

com un gerro d'aigua freda,

em cau la jubilació.

249è Joc Literari. El testimoni.

Participación al 249è Joc literari d'en Jesús M. Tibau.

—Gonzàlez! Vinga al meu despatx immediatament!
—Diga'm senyor inspector.
—Què collons és això!?
—És tot el que hem pogut aconseguir.
—Però que diu, home?. Vostè creu que amb això podem treballar? Què és el que ha passat?
—Mire, senyor inspector, el testimoni és un xinès que no entén un borrall de català, a més ve una mica borratxo. El retratista, com que no s'entenia amb ell, li ha donat un boli i uns quants fulls . Aquest és el que millor li ha eixit.

248è Joc Literari. El cranc foraster.

Aquesta és la meua participació al 248è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Papa!, papa! —cridava el petit samaruc reclamant l'atenció de son pare— Vine! Mira!, aquell cranc m'ha furtat el berenar.

Un cranc es dirigia sense molta pressa cap a un forat que hi havia en una roca, disposat a menjar-s'hi tranquil·lament les dues gambetes que li havia arrabassat al samaruc.

—A veure! Qui és el malparit que li ha furtat el berenar al meu xiquet —va cridar el samaruc gran tot emprenyat.

—Aquell cranc!, pare. Aquell que va cap al forat.

Com que semblava que el samaruc no trobava on era el cranc, el fill el va assenyalar amb una de les seues aletes. Al mateix temps que el pare va trobar el cranc, aquest es va donar mitja volta per tal d'acomodar-se al forat, aleshores, es van creuar les mirades. Veient l'envergadura d'aquell estrany i malcarat cranc de mirada amenaçadora, el samaruc li va dir al fill:

—La mare t'ha dit més de mil vegades que està molt lleig assenyalar a algú amb l'aleta. Veus? Doncs, ara et quedes sense berenar per maleducat. Vinga! Anem cap a casa que està refrescant.

243è Joc Literari. Benvolgut diari...

Aquesta és la meua participació al 243è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau.

11 d'Abril de 2012

Benvolgut diari:

Hui ha estat un dia dur, molt dur. Tot just m'he llevat i ja han començat els problemes. A meitat de la dutxa, s'ha acabat la bombona de butà. Quan m'estava preparant el desdejuni, m'han cridat per telèfon, m'he descurat i se m'han cremat les torrades. Anit, em vaig deixar els llums del cotxe encesos i me l'he trobat sense bateria. He hagut de cridar a l'assegurança perquè m'enviaren una grua i m'he assabentat que m'havien donat de baixa per falta de pagament. He pres el metro per anar a la feina  i ha pujat l'acordionista. En arribar a la feina m'ha cridat el cap al seu despatx per dir-me que era un dels afectats per l'ERO que havien presentat. Quan he tornat a casa m'he trobat l'ascensor espatllat i he hagut de pujar els dotze pisos a peu. I per arredonir el dia, no hi havia cervesa fresca a la nevera. Per no escoltar la matraca que em donaven dona, fills i amics dient-me que ja no em parava bé, ahir vaig abandonar el xumet penjat en una tanca. Si no vaig ara mateix a recuperar-lo em posaré a plorar, i jo ja sóc gran per a això.

237è joc literari. L'artista.

Aquesta és la meua participació al 237è joc literari proposat per Jesús M. Tibau

—Diga'm.

—Hola Joanet, sóc el pare.

—Hola pare, com estàs?

—Bé, ja saps amb les meues coses. Escolta! Que demà aniré a València, és que em toca la revisió de la vista i he pensat de passar a veure't. Com que ja fa temps que no vens pel poble...

—Sí pare, ja saps que estic molt ocupat amb els estudis. He de treballar molt les assignatures si vull passar a segon.

—Això està molt bé fill, a veure si enguany ens dones una alegria, que ja duus quatre anys en primer.

—És que... pare, tu no saps com de difícils són les assignatures de Belles Arts.

—Difícils i cares, que aquests estudis ens estan constant uns dinerots, eh?

—Vinga pare, no et preocupes que al final veuràs com no te'n penedeixes. Demà, quan vingues veuràs l'obra en què estic treballant ara. He descobert una tècnica impressionant amb uns resultats expectaculars, ja em diràs.

—Ai, fill!. No saps la il·lusió que ens fa a la mare i a mi tindre un artista a la família, serem l'enveja de tot el poble.

235è joc literari. Prínceps i gripaus. La granota enganyada

Aquesta és la meua participació al 235è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

En despertar la granota, va sentir les pessigolles que a la cara, li feia el bigoti d'un home musculós vestit de cuir negre. D'un salt es va ficar dins del toll, mentre cridava, —M'heu enganyat! Així no era el conte!

228è joc literari. La sort del pollastre.

En Jesús M. Tibau ens proposa aquest 228è joc literari. Escriure un text basat en la notícia de que un camió carregat de pollastres ha bolcat a Tortosa.

Aquesta és la meua participació:

Després de donar dues voltes de campana a conseqüència de l'accident i superats els primers instants de confusió, vaig veure un pollastre de la mateixa quinta que jo, que era al meu costat, vomitant dacsa i patint un atac d'ansietat. Amb les meues ales li agafí el cap i li diguí:

—Calma't que podia haver estat pitjor si haguérem fet el viatge fa un parell de setmanes, quan tan sol érem uns ous. 

225è joc literari. L'estofat.

Aquesta és la meua participació al 225è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Aquest calcer no val res.

—Sempre estàs igual. Faré alguna cosa que t'agrade?

—Sí que en fas, però a l'estofat de bota no li has trobat el punt. El que feia ma mare sí que era bo. La bota es desfeia a la boca, i aquell gustet a cuir tan fi... i la sola no duia claus com aquesta, anava cosida amb corda natural.

—Clar... però és que, ta mare el feia amb calcer d'ací que és molt bo. Però ara no és temporada de botes. Ara s'ha de fer amb les que porten de la Xina, que diuen que són iguals, però a mi no m'enganyen, no hi tenen res a veure. Són més barates, però no se sap ni de què estan fetes.

—Doncs sí, ves a saber el que ens estem prenent. I què has dit que hi ha per a després? 

Comprar barat

Aquesta és la meua participació al joc de  Tu mateix llibres.

—Me cague en la crisi! Ja sabia jo que la idea d'en March de comprar la galera en un xino ens portaria problemes. Nadeu o només veureu algues!


(He hagut de fer-li uns canvis a la primera versió per fer que complira les normes de les quals no m'havia assabentat ben bé.)

213è joc literari

Aquesta és la meua participació al 213è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

D'això pots estar segur,

tinc més força del que sembla

i també sóc molt tossut.

Tot i no saber la u,

carregant naps i carxofes,

no m'ha de guanyar ningú.

No us en donaré més dades,

pregunteu-li al tio Pep,

qui li pegà tres potades.

Un producte diferent. 4t aniversari d'Antaviana.

Aquesta és la meua aportació al 4t aniversari d'Antaviana.

La competència era ferotge entre les aèries que feien la zona del Carib. Tanmateix, a aquella petita empresa no li anaven malament les coses gràcies a que sempre s'havia diferenciat de la resta. Era l'única companyia aèria que en comptes de perdre les maletes, perdia els passatgers.

209è joc literari. La primera (i única) vegada que vaig anar al circ.

Aquesta és la meua participació al 209è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Em fan por els pallassos i els lleons. Nooo m'agraaada!

202è joc literari. Operació bikini.

Aquesta és la meua participació al 202è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

Crec que ha arribat l'hora de començar a controlar-me. Estem a 23 d'abril i d'ací no res ens plantem a l'estiu. Enguany m'he passat una mica menjant entre àpats i això es nota. De seguir així, aviat la cova se'm quedarà xicoteta. Però és que a aquest poble me maten de gana. Un drac com jo no pot passar amb una ovella per a dinar i dos pollastres per a sopar. Però he de controlar-me. No deuria haver-me fotut aquests dos joves que festejaven a la porta del castell, feien tan bona parella. El cas és que tinc més gana. Va vinga, me menge també el cavall i a partir de dilluns em pose a dieta.

197è joc literari. Li ho perdone tot.

Aquesta és la meua participació en el 197è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

Li ho perdone tot. M'estimava tant la seua presència que li ho perdone tot. Recorde el dia que em va trobar en aquell jardí i vaig sentir la calentor de les seues mans eixugant les gotes de pluja que havien mullat la meua coberta. Com m'agradaven les seues carícies al passar els meus fulls, la llum dels seus ulls il·luminat-me cada línia, aquella olor delicada quan em cenyia contra el seu pit al temps que somiava amb alguna de les meues històries d'enamorats. Li perdone totes les vegades que em va abandonar damunt de la tauleta de nit, per a anar-se'n amb les amigues, doblegant-me un full per un cantó. Li perdone que un dia m'escriguera en una guarda, el número de telèfon d'un xicot que acabava de conèixer. Fins i tot li perdone, ara que no sóc més que un grapat de cendra, que no em retornara la llibertat i que em venguera a aquell llibreter de vell que angoixat pels deutes va calar foc la seua llibreria per tal de cobrar l'assegurança.