Economia

Pessimisme als mercats
Jpmerch. València. 15-11-11

Jornada de pànic a totes les borses del planeta arran la publicació de les fotos de Terelu a Interviu. La prima de risc espanyola va fregar els 450 punts bàsics. Un analista de mercats diu que "això és un indicador de que el país no va pel bon camí". La protagonista s'excusa "aquest mes tinc l'assegurança del cotxe i amb el sou de xafardera no m'arriba".

Repesca

Va obtenir un resultat tan baix a les eleccions que li van fer repetir la campanya.

La cosa encara no està decidida

Les enquestes segueixen insistint en que el PP guanyarà les eleccions i ho farà d'una manera aclaparadora. Rubalcaba va dir ahir que encara queda una setmana, que és molt de temps i que tot pot canviar. Per una vegada he donar-li la raó, perquè jo, que ja tenia decidit el meu vot, m'ha fet canviar d'opinió la falca que he escoltat aquest matí per la radio i que penge a continuació:

i aquest canvi d'intenció de vot es pot donar en tots aquells —i sé que són molts— que com a mi, no ens importa un carall l'educació, la sanitat, l'atur, la prosperitat d'un país, etc., perquè l'únic que volem és que totes les dones estiguen estupendes.

P.D. Senyors polítics, ja que hem de pagar-los de totes les maneres, per què no ens estalvien aquests insults?

11/11/11

—Vaig a veure si ens ha tocat res—va dir instintivament, en escoltar el resultat per la radio i tot alçant-se de la taula.

En obrir la cartera va reconéixer el bitllet de vint euros sense canviar.

—No me'n queda cap—li digué la vespra, el venedor de l'ONCE—. Els tinc tots venuts des d'ahir.

Semblava que molta gent havia volgut participar en aquest sorteig extraordinari, com a una solució definitiva i duradora a la crisi. 

—Hi ha hagut sort, carinyo?—li preguntava la seua dona des de la cuina.

Mentre tancava la cartera i la guardaba a la butxaca de la jaqueta, entre dents i amb un mig somriure, li va respondre:

—Sí. Aquesta vegada sí.

Els neguits d'un primer ministre

Era clar que això, jo ho feia per amor al meu país. Acceptar el càrrec de primer ministre en aquestes circumstàncies tan difícils no era un plat del gust de ningú. Però la pàtria em necessitava i jo no anava a negar-li la meua ajuda desinteressada. Per això quan m'ho van proposar, sense dubtar vaig dir que sí. No hi havia temps a perdre, ràpidament juraria el càrrec i tot seguit em posaria a treballar i em deixaria la pell en tan noble tasca. Només hi havia un parell de qüestions que em neguitejaven i em llevaven la son, la primera era, quants diners guanya un primer ministre grec? i la segona, al final dilluns es fa pont o no?

Problemes amb l'euro

Era un home realment ceballot per a les matemàtiques, quasi deu anys amb l'euro i encara no li eixien els comptes.