Desigualtat social

Qualitats no li faltaven per a haver arribat a ser un pèssim dirigent, però la vida no li va oferir gaires oportunitats.

Raons

Tots dos estaven segurs de que tenien la raó, però cap d'ells estava segur de quina era la discussió.

Manca de suport

Tot i que era una bona causa, no va tenir molt de suport; la gent deia que el color del llacet no combinava amb res.

La taca

Un dia es va llevar amb una petita taca al mig del front. Com que la taca anava fent-se gran, va anar a consultar amb un dermatòleg. El metge li va dir que s'estaven donant molts casos semblants, però que no hi havia de què preocupar-se. Tot era degut a una reacció de la pell a tanta radiació electromagnètica dels repetidors. No es podia saber quina evolució  tindria, però que en cap cas es malignitzaria.

La taca va anar creixent fins que va esdevenir una pantalla en format panoràmic d'onze polzades —d'acord amb la grandària del cap— on es podia veure programes de televisió, tot i que amb alguna interferència.

En aquestes circumstàncies, l'home va agafar una depressió. La seua dona no parava de retraure'l, on t'hauràs ficat, què hauràs pres, què diran els veïns i la familia. Els amics tampoc no ajudaven, deien que sempre anava cagant per mig cul, perquè la pantalla era en blanc i negre i no duia comandament a distància.

Qüestió de forma

Al llibre de comptabilitat on es registraven els tripijocs d'aquell partit, ningú li atorgava cap credibilitat. No els hi faltava raó, ni tan sols duia el segell del registre mercantil.

Clarobscurs

La situació sociopolítica d'aquell país tenia llums i ombres. Els polítics tenien el costum de cobrar en negre, a canvi i per compensar, hi havia uns ciutadans que tenien l'amabilitat de mantenir la seua nòmina en blanc. 

PD. Després d'un idil·li de quinze dies amb la grip, ara s'ha fixat en un altre més jove i està a punt d'abandonar-me.