Mort d'una novel·la

Les coses anaven espatllant-se des de feia unes quantes pàgines. Allò que havia de ser una història d'amor i de reconciliació entre famílies, va derivar en una crònica de discòrdies, assassinats i venjances. L'autor, lluny d'intentar apaivagar la situació, no deixava de llançar llenya al foc, fins que la cosa se li va anar de les mans i a meitat de la novel·la ja no hi havia personatges vius. La resta de la història li quedà monòtona i sense ritme en la quotidianitat del cementiri.

Les ombres enlairades

Una vegada em contaren que va ser en un dia molt ventós que la gent, malgrat el sol fort que feia, anava pel carrer sense ombra. Així que un eixia de casa, l'ombra se li escapava enlairant-se per la força del vent, i quedava atrapada en un remolí, girant com si fos un paper o una bossa de plàstic. A l'endemà el vent ja havia calmat, i cada ombra esperava a la porta de casa per tornar a enganxar-se a l'amo quan n'isquera. Però, com és possible que cada ombra sapigués com tornar a sa casa si mai no ho havia fet a soles?

(Inspirat per l'Helena Bonals)

Desaire

Desairós com havia sigut sempre, quan l'arribà l'hora i li pasaren la pel·lícula de la seua vida, els va fer el lleig de morir-se abans del final.

La mitjana

El parell d'experts tractaven de convéncer-lo que amb una combinació d'alimentació natural i tècniques antiestrès, aconseguiria una mitjana diària de postes d'un ou i mig per gallina. El granger els escoltava amb atenció, cavil·lant en com s'ho faria per aprofitar els mitjos ous, tots escampats per la palla.

Desinterés (cont.)

Com que no semblava que el gos anava a molestar-se en donar-li cap consell, una amiga li va suggerir comprar-se un lloro, i així ho va fer. Però això no va servir de res. El lloro es passava el dia lladrant, cosa previsible per altra banda, ja que lladrucs era l'únic que escoltava a la botiga d'animals. El gos tampoc no li contestava al lloro, no se sap si també per desinterés o perquè no entenia els lladrucs per l'accent caribeny tancat que tenia.

Desinterés

No només donava mostres d'haver perdut el cap, en demanar-li continuament al gos consells sobre temes financers, sinó que també la dignitat, ja que el gos, amb un total desinterés, ni tan sols li hi contestava.