Corbes perilloses (cont.)

En sentir allò, va fer un sospir d'alleujament. No tenia intenció d'acceptar la proposició d'aquella noia, però es sentí amb l'obligació de ser cortés amb ella. Segur que m'ho passaria molt bé amb tu, però potser un altre dia, que hui és tard i estic una mica cansat. La noia va fer un gest de decepció per la negativa, no va insistir-hi, però li demanà que li fera el favor de dur-la a València, a aquelles hores ja no tenia esperances de trobar-hi cap client en condicions òptimes. Ell va dubtar un instant, però com que no se li acudia cap excusa convincent, va llevar el segur de la porta i ella va pujar al cotxe. Duia una roba realment cridanera, sobretot una faldilla que no faria més de d'un pam. Bocabadat va iniciar la marxa, pensant en que la seua maleïda timidesa l'havia guanyat la partida una vegada més. L'ensurt ja havia passat, poc a poc anava recuperant el ritme cardíac quan, de sobte, ella li va dir que anara amb compte que venia un revolt molt perillós. Un corrent fred va recórrer el seu cos des dels peus fins el cap. Es va quedar mut i paralitzat. No gosava preguntar res per por a la inquietant resposta que no volia sentir. Ella va insistir: Que no veus els senyals? Vols deixar de mirar-me les cuixes i estar més atent a la carretera?

 

Corbes perilloses

Tot i ser una nit clara de lluna plena, la carretera presentava un aspecte misteriós. Potser era la suggestió que poc a poc s'havia apoderat d'ell. Tornava d'haver estat sopant a la casa que uns amics tenien a la muntanya. Per alguna raó, li vingué al cap la història que un company de la facultat va contar, en una de tantes nits en què s'aplegaven per estudiar. Parlava d'una noia que feia autostop les nits de lluna plena, i que quan un conductor la pujava al cotxe, després de recórrer uns quilòmetres, aquesta l'avisava de la proximitat d'un revolt molt perillós on ella, anys enrere, es va matar en un accident; dita la qual cosa, desapareixia sense deixar rastre. Encara que ningú del grup d'estudi creia en aquestes històries, la veritat és que tothom va acabar espantat aquella nit.

Anava pensant en què faria si aquella nit es topara amb alguna persona per la carretera. Passaria de llarg? Pararia? I si fos la noia morta? Però, quina idea més absurda! Si això no són més que llegendes. De sobte, els llums del cotxe van il·luminar una figura humana. A mesura que s'hi apropava, va veure que es tractava de la figura d'una dona. En veure-la, el cor va començar a bategar-li descontroladament. Volia accelerar i eixir-ne fugint, però alguna cosa dins seu va fer que es detinguera. Temorós va baixar una mica el cristall de la finestreta. Només uns quatre dits, el suficient per a poder parlar, cosa imposible amb el nus que se li havia format a la gola. La dona es va apropar lentament al cotxe i li va clavar la mirada per l'obertura del cristall. Hola guapo! Vols que ens ho passem bé una estona?

Oblit climàtic

L'augment de les emissions de diòxid de carboni acabà per produir l'augurat canvi climàtic i la consegüent desertització. Ja mai més ningú tornà a recordar-se de Santa Bàrbara. 

Paper mullat

Aquell gàngster va reclamar al seu cap el compliment del contracte. En la resolució del conflicte la part empresarial va ser molt expeditiva, li posaren un bloc de ciment als peus, i el llançaren a la mar amb el contracte a la butxaca. Era de suposar que aquell contracte acabaria sent paper mullat.

Descompassats

La majoria de vegades arribava ell primer. D'altres, poques, ho feia ella. Aquesta manca de simultaneïtat els estressava molt. Després d'anys buscant la sincronització sense trobar-la, decidiren demanar ajuda professional, i per fi, un dia arribaren tots dos alhora, però va ser al jutjat, el dia en què es van divorciar.

Autojutjat

Mentre que el jutge immòbil l'escoltava, l'acusat llegia, amb veu alta i clara, la sentència absolutòria, argumentant cada punt meticulosament. En acabar, va alçar les mans saludant els assistents, que van trencar la solemnitat de l'acte amb un fort aplaudiment. L'alegria general per l'absolució era palesa. L'acusat, demanant un moment de silenci, va agrair el suport rebut i es va acomiadar.

Quan tothom havia eixit de la sala, dos funcionaris van agafar el jutge pels colzes i el van desar, amb molt de cura, al seu estoig. En aquells dies estaven d'obres als jutjats i procuraven no deixar els jutges a les estrades entre sessions, per tal de que no s'ompliren de pols.