Defensor de la dieta mediterrània, en la seua lluita per canviar els mals hàbits de l'espectador, aquell director de cinema eròtic, només feia servir oli d'oliva en les pel·lícules.
Quan feia molts anys que va morir, en un gest de justícia democràtica, li llevaren el títol de fill predilecte de la vila, de la qual cosa, com era d'esperar, aquell vell cabdill se'n fotia des del més enllà.
Ens ha dit que la prova va fallar perquè no hi havia altura suficient per a que el mecanisme s'activara. L'hem dit que ho deixe estar, que això no li portarà més que algun disgust. Però ell és molt tossut i no va a parar fins a aconseguir-ho. Hui s'ha llevat convençut de que ja ho té tot enllestit i ha pujat a la terrassa per tornar a provar el seu paracaigudes fet de bosses de plàstic reciclades.
Ser qualificat d'intel·ligent per a acabar fent selfies enganxat a un pal, era la broma que el destí li tenia reservada a aquell presumptuós telèfon mòbil d'última generació.
Havia desaparegut amb els diners sense deixar rastre. Com que ja havien passat més de setanta-dos hores, seguint les formalitats legals en aquests casos, no tingueren més remei que donar-lo per viu.
Cometien una injustícia els partits polítics tradicionals, en qüestionar la solvència d'aquell nou partit com a alternativa de govern, ja que els seus dirigents havien acreditat en poc temps, tindre-hi la mediocritat requerida.