Torna l'home

Hui m'he llevat de molt bon humor. He estat analitzant l'actualitat, com faig sempre quan sona el despertador, i com sempre durant cinc minuts, o dèu, depenent de la complexitat de la anàlisi, i he arribat a la conclusió de que ara que creia que ja estava caducat, torne a estar en l'ona quant a estètica es refereix. Però no perquè haja passat pel quiròfan o m'haja apuntat al gimnàs. És pel canvi sociològic que s'acaba de produir. Darrere han quedat les tauletes de xocolata i les esquenes sense pels.

Panxes com aquesta

i celles com aquestes

ja no estan de moda.

El que es durà, d'ara en davant és això

o, tot i que més difícil, això

 Torna l'home!

—M'havia fet la il·lusió de ser ministre, però com que

sóc tan guapo...

Comiat d'empresa

No, no us alarmeu que no han acomiadat ningú —almenys que jo sapiga—. El que vull contar és que hui, hi ha hagut un dinar d'empresa per a acomiadar la legislatura. S'han aplegat el rei i els presidents del Govern, del Congrés i del Senat al despatx de Bono i com que les coses estan molt malament, s'han fotut un menú del dia per a quatre persones que han demanat al restaurant xinés de la cantonada. Amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat, rèmol amb verdures, fruita preparada amb sorbet de poma verda, beguda, café i IVA inclosos.

Han coincidit tots quatre en que per damunt dels interessos dels partits està l'interés d'Espanya i dels espanyols. També han coincidit en que aquest dinarot el pagaren els espanyols, ja que són els més interessats.

Ja sé que això és la xocolata del lloro, així que hi podeu dir-me demagog si voleu. Per cert, l'amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat deu estar boníssima. Mira!, ara m'ha vingut la gana, vaig a fer-me un entrepà de tonyina que és la cosa més semblant que tinc al llamàntol.

—Venga Bono, mira a la cámara que nos hagan la foto.

—Majejtad, ej que alquien ha pisado un chiclé.

(Foto EFE)

Nova tisorada (o estisorada)

Li van retallar tant el sou que la nòmina li eixia a pagar.

Aquest retallat microconte ha estat inspirat en la punyetera actualitat i en l'apunt de l'Assumpta Homenatge a les estisores. 

Creences errònies

No n'hi ha de veritats absolutes, com va dir Ramón de Campoamor "...nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con se mira".


Des que una cruel malaltia va deixar-lo sol, no matina llevat dels dimecres, en què ha de dur el seu net a l'escola. Però hui l'havien citat a les huit per a arreplegar receptes. Quan la jubilació li arribà, li va portar unes quantes línies amb asteriscos a les analítiques.

Tornant del dispensari ha aprofitat per a comprar el pa i el diari. Ha llegit de passada la noticia que parla d'un satèl·lit espatllat que perdent altura anava a caure a terra i que no se sabia ben bé on ho faria. En girar la cantonada del seu carrer, ha vist molta gent córrer cridant i una gran polseguera, que esvaint-se, ha anat deixant veure a poc a poc un munt de ferralla que s'havia incrustat a la teulada de sa casa ja ensorrada. Veient la destrossa, s'ha dit a si mateix: —Tenir colesterol és bo.

Malson

Palau de la Moncloa matinada del 20 N...


—No! No, per favor! A mi no!
—Desperta José Luis! Desperta! És només un malson. Calma't!
—Ai!, que malament ho he passat. He somiat que venia el Butoni i se m'enduia.

Igualtat

—L'IBEX ha tornat a baixar. No guanyem per a disgustos.

—Doncs espera, que ara diuen que ens van a apujar els impostos, però només a nosaltres, a qui tenim grans fortunes.

—Però això no és anticonstitucional? Segons el article 14, tots som iguals davant la llei. No ens poden discriminar als rics per ser rics.

—I després es queixen els pobres. On anirem a parar?