El pont de Tots Sants

Després de tota una vida estalviant en aquest terreny per tenir un lloc per a descansar, m'adone de que no ha servit per a molt. Demà es presentaran ací una vegada més i s'acabarà el silenci i la calma. Com m'agradaria anar-me'n a passar el pont a una caleta, com feia abans, però les circumstàncies són les que són i els morts no ens ho podem permetre.

Comparacions

La Direcció General de Trànsit ens vol alertar dels perills de la velocitat en la carretera. Per a allò, quan ens posen una multa per excés de velocitat, ens arrivarà junt a la multa, una gràfica que fa una comparació entre xocs a diferents velocitats i caigudes des de diverses altures. Aquesta gràfica ens diu, que els efectes d'un xoc a 150 quilòmetres per hora equivalen als de caure des dalt de tot de la Giralda de Sevilla. I ara, a mi em sorgeixen dues preguntes. La primera és, quins són els efectes de caure des de dalt de la Giralda? I la segona, es pot pujar a la Giralda en cotxe?

Indeterminat

Una vegada més, el forense es va fer un embolic en determinar el moment de la mort, l'assassí de la nit que canvien l'hora, havia tornat a actuar.

Miratges per a viure

Després de l'esforç,

tot el que trobe acaba sent només un miratge.

És la manera en què la vida es riu de mi.

Però així, enganyat, vaig fent.

Dues hores

L'enfonsament era imminent, l'enorme via d'aigua en l'amura d'estribord no deixava lloc a dubtes. Els tripulants s'afanyaven a repartir les armilles. Alguns passatgers ja s'havien llançat a l'aigua i nadaven cap als bots salvavides. Un dels tripulants li va lliurar una armilla i li explicava com se l'havia de posar, mentre que ell sense prestar-li massa atenció, mirava el seu rellotge amb preocupació, no estava segur de que hagueren passat les dues hores de la digestió.

Primer intent.

El Grup Prisa va convocar un concurs de microrelats en llengua castellana, que consistia a fer un relat de no més de 100 paraules, seguint la frase final de l'últim llibre de Vargas Llosa, El héroe discreto, que diu així: "Habían atravesado la capa de nubes y un sol radiante bañaba todo el interior del avión".

Vaig participar-hi amb molta pena i cap de glòria, com era de suposar. Així que reproduïsc ací el meu microrelat perquè no acabe només en una paperera d'ordinador, que és on pitjor pot acabar el que escribim, ja que tot i dir-se de reciclatge, no recicla res.

Havien travessat la capa de núvols i un sol radiant banyava tot l'interior de l'avió. Tanmateix l'angoixant sensació de mareig, encara no havia desaparegut. En vint anys no havia aconseguit superar la por a volar. Sempre ho va fer tot per complaure la seua mare, però fer-se pilot, potser fou dur les coses massa lluny.