Descompassats

La majoria de vegades arribava ell primer. D'altres, poques, ho feia ella. Aquesta manca de simultaneïtat els estressava molt. Després d'anys buscant la sincronització sense trobar-la, decidiren demanar ajuda professional, i per fi, un dia arribaren tots dos alhora, però va ser al jutjat, el dia en què es van divorciar.

Autojutjat

Mentre que el jutge immòbil l'escoltava, l'acusat llegia, amb veu alta i clara, la sentència absolutòria, argumentant cada punt meticulosament. En acabar, va alçar les mans saludant els assistents, que van trencar la solemnitat de l'acte amb un fort aplaudiment. L'alegria general per l'absolució era palesa. L'acusat, demanant un moment de silenci, va agrair el suport rebut i es va acomiadar.

Quan tothom havia eixit de la sala, dos funcionaris van agafar el jutge pels colzes i el van desar, amb molt de cura, al seu estoig. En aquells dies estaven d'obres als jutjats i procuraven no deixar els jutges a les estrades entre sessions, per tal de que no s'ompliren de pols. 

Ciutadà exemplar

L'havien condemnat per greus delictes fiscals, però aquell home era un ciutadà exemplar. Mai no havia ficat a la bústia d'un veí la propaganda de menjar xinès que li deixaven a ell.

Semblances

El fet de que aquell dirigent començara a trobar-se semblances amb alguns grans líders de la història, no va preocupar massa el poble. El que realment inquietava, era que un dia començara a trobar-se semblances amb si mateix.

Vèncer la tossuderia

A força d'ensopegar amb la mateixa pedra una vegada darrere l'altra, va aconseguir canviar d'idea. 

Lleig (II)

Era tan lleig aquell home, que qui li va fer la foto del carnet d'identitat, hagué d'esforçar-se molt per a empitjorar-lo.