Compartir

De cap manera es pot parlar d'egoisme generalitzat si ens referim als polítics, ja que molts d'ells estan demostrant de llarg que són capaços de compartir coses, per exemple, un sumari.

Amistat volàtil

L'home penjà el telèfon i es quedà mirant-lo uns instants, decebut. No havia calgut més que la necessitat donara la cara per a que els amics amagaren la seua. El gos, des de la porta, el mirava atent i impacient esperant el passeig del vespre.

Un bon veí

Era un veí exemplar, dels que n'hi ha pocs. A penes parlava de l'oratge i solia tornar les eines que li prestaven.

Mort d'una novel·la

Les coses anaven espatllant-se des de feia unes quantes pàgines. Allò que havia de ser una història d'amor i de reconciliació entre famílies, va derivar en una crònica de discòrdies, assassinats i venjances. L'autor, lluny d'intentar apaivagar la situació, no deixava de llançar llenya al foc, fins que la cosa se li va anar de les mans i a meitat de la novel·la ja no hi havia personatges vius. La resta de la història li quedà monòtona i sense ritme en la quotidianitat del cementiri.

Les ombres enlairades

Una vegada em contaren que va ser en un dia molt ventós que la gent, malgrat el sol fort que feia, anava pel carrer sense ombra. Així que un eixia de casa, l'ombra se li escapava enlairant-se per la força del vent, i quedava atrapada en un remolí, girant com si fos un paper o una bossa de plàstic. A l'endemà el vent ja havia calmat, i cada ombra esperava a la porta de casa per tornar a enganxar-se a l'amo quan n'isquera. Però, com és possible que cada ombra sapigués com tornar a sa casa si mai no ho havia fet a soles?

(Inspirat per l'Helena Bonals)

Desaire

Desairós com havia sigut sempre, quan l'arribà l'hora i li pasaren la pel·lícula de la seua vida, els va fer el lleig de morir-se abans del final.

La mitjana

El parell d'experts tractaven de convéncer-lo que amb una combinació d'alimentació natural i tècniques antiestrès, aconseguiria una mitjana diària de postes d'un ou i mig per gallina. El granger els escoltava amb atenció, cavil·lant en com s'ho faria per aprofitar els mitjos ous, tots escampats per la palla.

Desinterés (cont.)

Com que no semblava que el gos anava a molestar-se en donar-li cap consell, una amiga li va suggerir comprar-se un lloro, i així ho va fer. Però això no va servir de res. El lloro es passava el dia lladrant, cosa previsible per altra banda, ja que lladrucs era l'únic que escoltava a la botiga d'animals. El gos tampoc no li contestava al lloro, no se sap si també per desinterés o perquè no entenia els lladrucs per l'accent caribeny tancat que tenia.

Desinterés

No només donava mostres d'haver perdut el cap, en demanar-li continuament al gos consells sobre temes financers, sinó que també la dignitat, ja que el gos, amb un total desinterés, ni tan sols li hi contestava.

Versemblances sobrevingudes

Havien empitjorat tant les coses en aquell país, que quan parlava el president, eren més creïbles les mentides que les veritats.

Quines hores... Relats Conjunts.

M.C. Escher, Relativitat, 1953

—Però, quines hores de tornar són aquestes? Et semblarà bonic això?

—Quines hores... quines hores? Tu no saps el que em costa trobar la porta de casa des que ens hem mudat a aquestos bungalows de la platja.

L'assassí dels divendres

L'informe de l'autòpsia no donava lloc a equívocs, sens dubte es tractava d'un assassí en sèrie. Totes les víctimes havien mort de fàstic.

Defecte de fabricació

Els va cridar l'atenció als veïns veure-la que treia la brossa. Traure la brossa era una tasca que es reservava el seu marit per a ell, ja que era un moment en què aprofitava per a fumar-se una cigarreta sense tenir que escoltar romanços. Les coses no anaven bé en el matrimoni des de feia anys, ella l'acusava d'infidel i ell l'amenaçava amb abandonar-la —les parets són molt primes i des del pis del costat s'escolta tot—, però mai havia gosat fer-ho. Ja se n'ha anat, pensaren quan la van veure per la finestra anar cap al contenidor aquella nit. La bossa anava deixant un regueró de sang; cada vegada les fan pitjor. 

Toix

Va heretar la intel·ligència de son pare, però ningú se'n va adonar. Aquestes coses sempre les va dur amb molta discreció.

Maldecaps de l'últim dia

Davant l'escamot d'afusellament no podia deixar de cavil·lar. Pensava en què va ser el que va fallar. Fins a l'últim detall, ho havien calculat tot meticulosament; el pla era perfecte. En un tres i no res, sense córrer massa riscos acabarien amb el dictador. Però tot se'n va anar en orris. No es llevava del cap les paraules d'aquella gitana emprenyada augurant-li tot tipus de desgràcies, tampoc el mal pressentiment que va tenir quan aquell tort malcarat li va mirar pel carrer, i sobretot, no es llevava del cap, aquella cançoneta apegalosa del anunci d'una botiga de mobles que donaven per la ràdio.

Indicadors econòmics

S'esforçava per aparentar que feia la vida de sempre, però es notava clarament que estava anant a menys. Se li veien les bosses de brossa cada cop més buides.

L'enemic i la història

El pitjor que té ser l'enemic, és que sempre quedes molt malament en les pel·lícules i en els llibres.

Seqüeles

Un dels inconvenients amb què es va trobar l'home invisible quan es va quedar mut, és, que quan entrava en un bar, li costava molt aconseguir que el cambrer li fes cas.

Babel

—Hola bon dia! Volia un cafè, per favor.

—Perdó? Com diu?

—Que volia una cafè.

—Ho sent, però no li entenc. Açò és Aiguaviva, eh? Pot parlar-me en lapao?

—Perdone'm! Com que vinc de Forcall, no me n'havia adonat. A veure ara: Bon dia! Volia un cafè, per favor.

—Ara sí. Bon dia, senyor! Ara mateix li'n pose un. Com el vol?

La guerra

En no entendre's per parlar llengües diferents, començaren a llançar-se pedres; en aquestes circumstàncies, era l'única manera en què sabien explicar-se.

Consum responsable

Era un consumidor ben informat i responsable. Mai no anava a arreplegar les deixalles dels contenidors, sense fer-se abans una llista de la compra. 

Atenció!

Últim avís als conductors despistats.

Més consideració

Diguen el que diguen, hui en dia el periodisme està molt més considerat que antany. No n'hi ha ni punt de comparació.  Hi hagué una època en què la gent, fins i tot, es netejava el cul amb les notícies.

Mal començament

Es podia interpretar com a un mal començament, el fet de que buscant una data al estil 15M, per a la gran manifestació que donaria nom a aquell moviment de protesta al poble de Benifotuts, triaren la del dia en que, casualitats de la vida, l'equip de futbol local anava a perdre i amb golejada, la permanència en la categoria.

La comissió d'experts

No li llevaven la vista del damunt. Asseguts a vorariu, els experts feien pronòstics de si aconseguiria no ser arrossegat pel corrent. Uns deien que si s'hi esforçava, ho aconseguiria. Hi havia qui no li hi veia cap possibilitat de salvar-se. Alguns insistien en que, tot i que ho estava fent bé, calia posar-hi més dedicació. Algú digué que potser haurien de tirar-li una mà, a la qual cosa un altre respongué que seria un mal exemple per al futur i a més, un greuge comparatiu front als que s'havien preocupat de preparar-se per a una situació com aquesta. Raonant raonant, es va fer l'hora de dinar. Aleshores, fixaren la data d'un nou aplec per a seguir buscant una solució i marxaren, mentre el corrent s'enduia aigües avall l'home que havia comés la irresponsabilitat de caure al riu sense saber nadar. 

Confusió a la UCI

S'havia format un bon embolic a la unitat de cures intensives d'aquell hospital de la Xina, en coincidir diverses aturades cardiorespiratòries amb posterior reanimació, les ànimes no sabien ben bé a quin cos havien de tornar.

Detectar el problema

El ministeri de treball d'aquell país, anava canviant de nom amb els diversos governs: ministeri de treball, ministeri de treball i seguretat social, ministeri de treball i afers socials, ministeri de treball i immigració, ministeri d'ocupació i seguretat social... sense que de cap manera, ningú fos capaç d'aconseguir abaixar el nombre d'aturats, que creixia sense control. Potser el problema estava en la paraula que sempre apareixia: ministeri. No sé si m'explique.