Postureig

Sempre es prenia el menjar fred intentant traure'n una bona foto per al facebook.

L'important

Per tal d'integrar-se en la societat, aquell gos havia aprés a parlar amb correcció. Malgrat l'esforç de l'animal, la gent del poble no acabava d'acceptar-lo, no els agradava que sent de L'Horta, tinguera un marcat deix de La Costera.

Aclariments electorals

Primera aportació

—Os he reunido aquí para recordaros, ya que en las últimas elecciones hubo muchos votos nulos, como hay que votar correctamente.

Votar es muy sencillo, solo tenéis que tener en cuenta lo siguiente:

Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde.

Segona

—Benvolguts veïns, hem arribat al final de la legislatura i toca tornar a votar.

Malgrat l'esforç que ha fet l'equip de govern d'aquest ajuntament per millorar la vida del poble, sembla que hi ha molts descontents i això no és bo. Així que anem a canviar algunes coses, algunes de elles ja s'han posat en funcionament.

La primera cosa que hem canviat és el sistema d'eleccions. A partir d'ara, per a que no hi haja cap veí descontent, en comptes de que el veïns trien l'alcalde, serà l'alcalde qui trie els veïns.

Déjà vu

Són les sis del matí. M'alce del llit. Vaig al bany, la persona que hi ha darrere l'espill fa molt mala cara, deu haver dormit malament. Després a la cuina. Engegue la ràdio, una veu recita les noticies, em fa pensar en la monotonia de la lletania d'un rosari. Prepare café, òbric la nevera i trac una caixa de llet, és l'última, hauré d'anar a comprar-ne.  Torne al bany, la barba de l'home del espill sembla de set dies, se l'haurà de retallar, rebaixar-la a només tres. Queda poc sabó de dutxa, una altra cosa a la llista del super. Ara al dormitori, al calaix de la tauleta busque dos mitjons que s'assemblen. Em vestisc. Agafe cartera, motxilla i mòbil i isc de casa. Polse el botó de l'ascensor. Una altra vegada eixa estranya sensanció d'haver viscut tot açò abans, crec que he tingut un déjà vu. És curiós com el cervell ens enganya.

Decepció

Pujant a empentes per l'escala del cadafal on l'esperava el botxí, va tenir un atac al cor i va morir en l'acte sense aconseguir reanimar-lo.

El públic assistent molt enfadat protestava, cada vegada porten reus en pitjor estat de salut.

El Silenci

En mig de tot aquell soroll, el silenci amb prou feines se sentia.