Són les sis del matí. M'alce del llit. Vaig al bany, la persona que hi ha darrere l'espill fa molt mala cara, deu haver dormit malament. Després a la cuina. Engegue la ràdio, una veu recita les noticies, em fa pensar en la monotonia de la lletania d'un rosari. Prepare café, òbric la nevera i trac una caixa de llet, és l'última, hauré d'anar a comprar-ne. Torne al bany, la barba de l'home del espill sembla de set dies, se l'haurà de retallar, rebaixar-la a només tres. Queda poc sabó de dutxa, una altra cosa a la llista del super. Ara al dormitori, al calaix de la tauleta busque dos mitjons que s'assemblen. Em vestisc. Agafe cartera, motxilla i mòbil i isc de casa. Polse el botó de l'ascensor. Una altra vegada eixa estranya sensanció d'haver viscut tot açò abans, crec que he tingut un déjà vu. És curiós com el cervell ens enganya.
Dolça o maleïda rutina ... :)
ResponEliminaSalut !
Quants déjà vu hem viscut? i sempre sense cap explicació certa. En aquest cas em sembla més un déjà vecú per tots els detalls que ens aportes. La rutina que és molt punyetera i ens fa recordar coses estranyes.😅
ResponEliminaAferradetes, jp.
Forster deia que la monotonia és enemiga de l'art. Però a tu t'ha inspirat!
ResponElimina"No es lleva mai tard, s'afaita molt bé
ResponElimina–la patilla esquerra, la patilla esquerra–,
esmorza poquet, perquè no en té més;
mireu si ho fa bé, l'home del carrer...
...Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,
camina de pressa, camina de pressa,
al replà de sota, troba la Roser,
et poses vermell, home del carrer..."
(Francesc Pi de la Serra)