dilluns, 29 d’agost de 2011

Nou cànon de desgràcies


—Ens trobem al lloc on s'ha produït...
—Eh! Vosté! Què fa?
—Com que què faig? Doncs, informar de l'accident.
—Ah! No, no. Vosté no pot fer això.
—Com que no puc fer això? No veu que sóc reporter de ràdio?
—Per això mateix. No pot informar-ne sense pagar el cànon.
—Però que diu? Què cànon?
—Mire, jo represente a l'SGADA, que és la Societat General d'Aprofitats de les Desgràcies Alienes. La meua feina consisteix en comprovar que quan ocorre alguna desgràcia, ningú n'informe sense pagar un cànon de desgràcia.
—Escolte, açò és intolerable, on anirem a parar?
—Mire, les coses estan així. Les desgràcies personals produeixen molt de morb i com a tal, molta audiència. Vostés treuen més ingressos per publicitat i nosaltres volem aprofitar-nos-en.
—No ben mirat... no en sabia res. Perdone'm. I quant és això?
—És proporcional a la desgràcia. Aquesta és de les grosses, tarifa 3.
—El que passa és que ara no duc diners.
—No es preocupe, si duu una targeta de crèdit o dèbit puc fer-li un càrrec ara mateix perquè tenim un datàfon d'aquests que van sense fils.
—Va, vinga! Ací té la targeta.
—Si vol puc fer-li un bo de deu desgràcies que li surten més barates, a més se li aplica una tarifa plana i paga totes les desgràcies com si foren xicotetes.
—Ah! Està molt bé. Cal buscar la manera d'estalviar.
—Llavors, fem un bo?
—Bé, però dome'm un ticket, per favor, per a presentar-lo en l'empresa, que si no, no me'n tornen els diners.

15 comentaris:

  1. T'estàs confirmant com un bon humorista i critic amb gràcia ....jijiji molt bo!

    ResponElimina
  2. No m'estranyaria gens que un dia aquesta conversa pogués ser ben real... recorda demanar el copyright de l'idea, que a veure si seràs l'únic que no cobra alguna cosa.

    ResponElimina
  3. Un cop més, millor prendre-s'ho a conya, perquè al final arribarem a situacions d'aquestes, i no farà gens ni mica de gràcia.

    ResponElimina
  4. Vigila no vinguin els de l'SGADA a cobrar-te per aquest apunt...

    ResponElimina
  5. El nivell de morbositat de la societat avança a marxes forçades, per tant tard o d'hora això succeïrà. Si un treu profit i rendiment d'una cosa protagonitzada per un altre, aquest altre en voldrà tenir els seus "drets d'autor". Macabre pero cert.

    ResponElimina
  6. Comentaris lliures de cànon??? :D

    Té raó el porquet és ben morbós tot plegat.

    ResponElimina
  7. SGADA! je, je, je... que bo! que bo!

    Val més riure...

    ResponElimina
  8. Arribarà el dia en que pagarem per respirar.

    ResponElimina
  9. Coses que fa anys ens hagueren semblat ridículament exagerades s'han convertit realitat... ves a saber si aquesta conversa del teu post no tindrà uns tocs de visionari...

    De moment, encara fa somriure... i això és bo :-))

    ResponElimina
  10. A tot arribarem! No ens podem ni imaginar les coses que encara hem de veure. Molt bo!

    ResponElimina
  11. Espero que la cosa no vagi a més, que ja vaig prou cosit a cànons i impostos.

    ResponElimina
  12. Eii..molt bó!!Riure per no plorar que aquest pas ens cobrar´na fins i tot per pensar, un abraç!!

    ResponElimina
  13. Perquè em recorda als periodistes de la Quatre i la Cinquena+1? Noi, als teus peus. Genial!

    ResponElimina
  14. Gràcies a tots pels vostres comentaris. Què seria del meu estat d'ànim sense les vostres visites, tan gratificants com necessàries aquest estiu.

    ResponElimina
  15. Molt bo!! Quina tropa aquests de l'SGADA!!

    ResponElimina