dilluns, 10 d’octubre del 2011

Qui paga descansa

Hui he vingut molt cansat de la feina. Ha estat una jornada molt llarga. Sort que he entrat a veure el compte del banc i he vist que la benvolguda Rita ja m'ha passat el rebut del impost de circulació del cotxe, el termini del qual finalitza el 30 d'octubre. No sé si l'emprenyament ha fet fora la sensació de cansament o és que és veritat allò de que qui paga descansa. Gràcies Rita, però la propera vegada no et preocupes per mi, ja descansaré esclafant-me al sofà.

8 comentaris:

  1. Hehe...ja veig que t'ho mires pel cantó "bo"...
    Avui dormiràs tranquil.

    Fem bé, quan ho aconseguim, de posar una punta d'humor. O molt!
    Per cert, la Rita, aquesta capacitat no la té!

    ResponElimina
  2. A cobrar sempre són ben ràpids. Ja veuràs si t'han de tornar uns diners per qualsevol cosa...

    ResponElimina
  3. Aquest estiu passat nosaltres encara no havíem rebut la devolució de la renda que ja ens tocava pagar l'IVA del trimestre corresponent. I pobre de tu que no paguis puntual... ara ells, uuuuuuuuiiiiii

    Pensa que la Rita no té blog tan xulo com el teu. apa!! :-))

    ResponElimina
  4. He, he, he... com sempre un punt de vista ben divertit. Millor prendre-s'ho amb humor.

    ResponElimina
  5. Bona manera d'acabar el dia, sort que encara no s'han inventat un impost per a sofàs.

    ResponElimina
  6. Doncs si qui paga descansa, tant la Conselleria com l'Ajuntament deuen ser un "sin vivir en mí", perquè llevat l'Ecclestone no paguen a ningú.

    ResponElimina
  7. Suposo que tenia por que si esperava a l'últim dia en alguns casos no cobrés i es va cobrir les espatlles! Tu sempre amb humor, digues que sí!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. fanal blau. Doncs no he dormit tranquil, pensant en quina seria la propera malifeta de la Rita.

    XeXu. Rapidesa amb la col·laboració necessària del banc.

    Assumpta. Pagues amb un dia de retard i et foten un 10%.

    Carme. Doncs, jo no li veig la gràcia.

    Alyebard. És que no sé qui em va manar mirar el compte.

    Vicicle. No se'ls veu molt preocupats, no.

    Barm'e. Com deia ma mare, molt de por i poca vergonya.

    ResponElimina