divendres, 24 de febrer del 2012

Un tracte delicat

Li agradava anar a pescar. No emprava el temps lliure en una altra cosa. Aquesta fou una descoberta tardana ja que fou al jubilar-se quan un amic li la va recomanar, a ell mai se li hagués passat pel cap que trobaria tant de entreteniment assegut a la vora de la mar amb una canya entre les mans. Tot i que no havia aconseguit capturar cap peix es considerava tot un expert i a tothom que s'hi apropava li explicava amb entusiasme la tècnica de pesca que havia desenvolupat en aquests dos darrers anys, potser per això mateix ningú havia gosat dir-li que havia oblidat posar-li a la canya el fil i l'ham.

13 comentaris:

  1. Bé, sempre tendim a donar la raó a aquells que pensem que estan bojos, en comptes de mirar de fer alguna cosa per ells. Però com li expliques això en aquest?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, optem pel camí més còmode per a nosaltres.

      Elimina
  2. Ai, pobre home!!
    Ara bé... la pregunta és "ell es sentia feliç?" perquè si estava content, doncs no calia pas dir-li res ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic convençut de que ho era, per a què havíem de complicar-li la vida?

      Elimina
  3. Potser és que el tio era un geni i havia trencat totes les regles preestablertes de la pesca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!, a més havia inventat la pesca sostenible.

      Elimina
  4. jajajaja ves a saber si pescava igualment....

    ResponElimina
  5. Pescava converses, i era feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una molt bona visió i diferent, no ho havia pensat.

      Elimina
    2. Un teòric de la pesca... què importa si pescava o no... feia el mateix que fan tots els teòrics de qualsevol cosa, anar al seu rotllo sense comprovar si el rotllo s'acosta a la vida

      Elimina