dissabte, 7 de juliol del 2012

Reformes

I així, poc a poc, gairebé sense adonar-se'n, aquell poble acabà parlant una altra llengua, recollint cotó i dormint en barracons.

7 comentaris:

  1. Quin panorama ens pintes, ja sento el "No tardis Jack"...

    Els barracons tindran ADSL? perquè aleshores...

    I aquella llengua no va desaparèixer mai del tot gràcies als blogs! ;)

    ResponElimina
  2. M'agrada el final de la història segons la CARME!! :-))

    JOTAPÉ! No ens podem deixar endur pel pessimisme, home!! ;-))

    ResponElimina
  3. La llengua no es va perdre, perquè sempre hi ha gent tossuda que segueix i segueix fent tot allò que el cor les mana...

    Bona tarda plens de somriures!!

    ResponElimina
  4. No vull que es converteixi amb una "llengua morta". Dormirem en barracons i recollirem cotó però la llengua no es perdrà! Feliç tarda de diumenge!

    ResponElimina
  5. Però dins els barracons es viuen històries molt candents que encara fan més forta i gran la nostre llengua

    ResponElimina
  6. I ballarem al so de les cadenes (hi-fi) amagades sota els matalassos...

    ResponElimina
  7. Si fins ara no ho han aconseguit, que els fa pensar que ara podran?

    ResponElimina