dilluns, 8 d’octubre del 2012

Precarietat

Pensava que li hi aniria millor, però es va equivocar. Al igual que al món laboral, com a delinqüent sense padrins, també va haver de patir la precarietat. Per més experiència que acumulava, no li sortien condemnes de més de sis mesos, i després apa!, un altre cop al carrer.

7 comentaris:

  1. Genial, en la línia de l'anterior (Decepció)... m'ha fet gràcia això de les condemnes que sempre li cauen curtes! Saps girar molt bé la truita :))

    ResponElimina
  2. Aquesta història té un rerefons no tan absurd com pot semblar a primera vista. Em penso que hi ha presos que s'acostumen a l'ofici de pres i quan surten de la presó es veuen perduts, en una societat amb la qual ja no tenen un lloc i han de delinquir per buscar una altra condemna.

    ResponElimina
  3. La precarietat arriba a tots els àmbits ja.

    ResponElimina
  4. caram haurà de pensar en coses més greus, com blasfemà d'espanya.....per això li poden caure mooooolts anys

    ResponElimina
  5. i cap polític amb experiència en aquests menesters el va voler apadrinar?

    ResponElimina
  6. Contracte basura el que tenia el delinqüent!!!! o més aviat d'obra i servei....

    ResponElimina
  7. Ostres, tu... calla... si delinqueixo em mantindran gratis... Habitació, tele... Segur que a la presó tenen "tele de pagu" per veure el Barça, que jo no en tinc... A veure, quin delicte puc fer? Mmmmmm... Atracar un banc o una caixa és quelcom atractiu, eh?...

    ResponElimina