dijous, 29 de novembre del 2012

El poble sense campanar

Era un xicotet poble de muntanya molt arrelat als costums i tradicions, sobretot a les festeres. Només hi havia quatre cases, l'ajuntament, la posada i una església amb el campanar en runes; un dia es va ensorrar cansat de suportar la desproporcionada campana, esdeviment aquest, molt celebrat per les cabres d'aleshores.

12 comentaris:

  1. Atees, evidentment!!

    Un petonet.

    ResponElimina
  2. i un bar? un poble sense bar? encara que sigui en runes?

    ResponElimina
  3. Ni un bar, ni una casa de turisme rural...un poble amb poca iniciativa, vaja!

    ResponElimina
  4. massa campana per un poble petit!

    ResponElimina
  5. Potser l'havien feta massa grossa, la campanar per un campanar petit!

    ResponElimina
  6. Els forasters que alguna vegada s'havien atrevit a obrir la porta de l'església es trobaven 3 o 4 cabres assegudes damunt la campana, amb les potes creuades i bevent un gin-tònic.

    ResponElimina
  7. Ets un crac, Jp. Ding doooong.. ding doooong!!!

    ResponElimina
  8. I què farà el poble sense música ara?
    Quina festassa les cabres!!

    Aferrada!

    ResponElimina
  9. Mmmmm... interessant... una campana molt pesada enmig de runes... clar... lògic que caigués.
    I què va ser de la campana, es va trencar o la van exportar a un altre lloc?

    ResponElimina
  10. Així, fins i tot els pixapins ja no es podrien queixar del soroll de la campana repicant les hores... calla, si no hi havia pixapins... calla si ningú repicava ja les hores... feu, feu cabretes.

    ResponElimina
  11. Potser les cabres prefereixen el silenci, salut

    ResponElimina