divendres, 4 de gener del 2013

Modèstia

A tothora estava vanagloriant-se de ser el més modest de la família, però la veritat és que jo sempre fui molt més modest i molt més humil que ell.

12 comentaris:

  1. jejje...i jo molt més, "modestia a parte"!

    Bon cap de setmana, Jp!
    Bessets.

    ResponElimina
  2. Comencem a acumular material per a treure un llibre. Avisat estàs!

    ResponElimina
  3. La falsa modèstia dóna molt de joc!

    En Josep té raó :)

    ResponElimina
  4. Sí sí, una modèstia d'aquelles de manual per part dels dos...

    ResponElimina
  5. Hahaha! Això sí que és tenir modèstia!

    Un dia en un sopar de final de curs ens vam repartir premis estúpids de tot tipus i sense regal i jo em faig "autodonar" el premi al més humil!

    ResponElimina
  6. Saber-se més savi que els altres i no dir-ho és un gran plaer.

    ResponElimina
  7. Tanta modèstia a la llarga algun problema causarà entre ells.....això anys ençà acabaria amb duel de trabucs

    ResponElimina
  8. Modestament opino que et superes.
    Com més breus els teus relats més bons. I això té merit.

    ResponElimina
  9. Sílvia: seríem mediàtics?

    ResponElimina
  10. Allò de 'No hi ha prou castells per a tant fantasma' pot aplicar-se en aquest cas sense problemes.

    ResponElimina
  11. JO vull un llibre!! I un peetó físic de l'escriptor, faltaria més!!

    ResponElimina