diumenge, 19 de maig del 2013

Quines hores... Relats Conjunts.

M.C. Escher, Relativitat, 1953

—Però, quines hores de tornar són aquestes? Et semblarà bonic això?
—Quines hores... quines hores? Tu no saps el que em costa trobar la porta de casa des que ens hem mudat a aquestos bungalows de la platja.

18 comentaris:

  1. Però si deu ser súper pràctic!!
    Tantes portes, tantes escales... cada dia una aventura! I més si a sobre estan al costat de la platja, una meravella!!

    ResponElimina
  2. Jo el que no veig clar es això de pujar-les per sota

    ResponElimina
  3. No puc parar de riure, només se't podia acudir a tu aquesta sortida ;)

    ResponElimina
  4. Ara no sé quin va després. M'estic fotent un embolic!

    ResponElimina
  5. Bona excusa...si cola!
    I Bon relat!

    ResponElimina
  6. Oh! I encara si aconsegueix trobar-la, perquè el que és jo... no trobaria res de res :-DD

    ResponElimina
  7. Un càmping molt atapeït, doncs, no hi ha manera de trobar la teva parcel·la!

    ResponElimina
  8. Clar, puges unes escales i et trobes amb lo socorrista, i d'una cosa vas a l'altra ;))

    ResponElimina
  9. Després de llegir el relat et tornes a mirar el dibuix i és ben veritat, així no hi ha qui arribi a casa!

    ResponElimina
  10. És que hi falta senyalització...S'ha de comprar un GPS...

    ResponElimina
  11. Aquest home té raó... Encara que podria ser com aquell acudit de:
    - Mama, mama, me he perdidio.
    - Anda niño vete a tu casa!

    ResponElimina
  12. he, he, he... hi ha arquitectures ben complicades...

    ResponElimina
  13. RECTIFICACIÓ:
    - Mama, mama, en la escuela me llaman despistado.
    - Anda niño vete a tu casa!

    ResponElimina
  14. Set portes, set panys...no hi ha pèrdua!! Però és cert, qui no vol arriba, no arriba mai!!
    Molt bona excusa!! :)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  15. Sí, i a demès cada porta té la seva clau.

    ResponElimina
  16. Osti, aquesta excusa sí que "cola"

    ResponElimina
  17. Doncs jo no tinc tan clar que l'excusa coli, potser havia pres més del compte i ho veia de totes formes. :)

    ResponElimina