dimarts, 23 de juliol del 2013

Diferent

Dels dos bessons, n'hi havia un que s'assemblava menys que l'altre, dut sens dubte per un afany de cridar l'atenció.

10 comentaris:

  1. hehe, un es volia assemblar a l'altre i l'altre no. Quin dels dos era el que cridava més l'atenció?

    ResponElimina
  2. Segur que a mi em passarien desapercebuts. Jo sóc d'aquells que sóc incapaç de dir si un nadó s'assembla al pare o a la mare… És més, si, per dissimular, em decanto per la mare, per exemple, sempre em diuen… que dius??? jo crec que s'asembla més al pare… i viceversa. No falla mai!

    ResponElimina
  3. ains aquests que no volen seguir el ramat...

    ResponElimina
  4. El bessó que no volia cridar l'atenció, com s'ho feia?

    ResponElimina
  5. sempre hi ha qui li agraden les rivalitats....i busca crida l'atenció

    ResponElimina
  6. M'encanten les paradoxes, com aquesta.

    ResponElimina
  7. La "sibling rivalry" és molt forta sempre.

    ResponElimina
  8. L'entenc perfectament. Deu ser molt avorrit ser idèntic per duplicat.

    ResponElimina
  9. Aquest començava molt aviat d'anar contra corrent...Molt guai!

    ResponElimina