dimecres, 23 d’octubre del 2013

Dues hores

L'enfonsament era imminent, l'enorme via d'aigua en l'amura d'estribord no deixava lloc a dubtes. Els tripulants s'afanyaven a repartir les armilles. Alguns passatgers ja s'havien llançat a l'aigua i nadaven cap als bots salvavides. Un dels tripulants li va lliurar una armilla i li explicava com se l'havia de posar, mentre que ell sense prestar-li massa atenció, mirava el seu rellotge amb preocupació, no estava segur de que hagueren passat les dues hores de la digestió.

10 comentaris:

  1. Clar, es que els enfonsaments haurien d'estar apuntats a l'ordre del dia o en el taulell d'activitats per fer els càlculs pertinents... :P

    ResponElimina
  2. Prioritzar, aquell gran verb...

    ResponElimina
  3. hi ha gent molt metòdica i que no es vol saltar les regles ni en cas de forces majors

    ResponElimina
  4. Buf, quant de mal ens han fet els consells dels pares

    ResponElimina
  5. El problema era el tall de digestió després de dinar, no el sol que cau a aquella hora... Quants anys hem viscut (i potser hi seguim vivint) en la ignorància i la desinformació...

    ResponElimina
  6. Innocent, li feia por de morir d'un tall de digestió i no pensava que estava a punt d'ofegar-se pel naufragi...

    ResponElimina
  7. Triar la forma de morir-se, curiós!

    ResponElimina
  8. he, he, he... hi ha tanta gent així!!! Metòdics fins a la mort!!!

    ResponElimina
  9. Que bo! Jo sóc de les persones que ho compleixen al peu de la lletra.

    ResponElimina
  10. hahahahaha... mireu de visualitzar l'escena, és boníssima!!

    Mai de la vida he fet cas d'aquesta "norma"... (algun dia potser em passarà alguna cosa i ja no riuré tant) :-DD

    ResponElimina