dimarts, 22 d’octubre del 2013

Primer intent.

El Grup Prisa va convocar un concurs de microrelats en llengua castellana, que consistia a fer un relat de no més de 100 paraules, seguint la frase final de l'últim llibre de Vargas Llosa, El héroe discreto, que diu així: "Habían atravesado la capa de nubes y un sol radiante bañaba todo el interior del avión".

Vaig participar-hi amb molta pena i cap de glòria, com era de suposar. Així que reproduïsc ací el meu microrelat perquè no acabe només en una paperera d'ordinador, que és on pitjor pot acabar el que escribim, ja que tot i dir-se de reciclatge, no recicla res.

Havien travessat la capa de núvols i un sol radiant banyava tot l'interior de l'avió. Tanmateix l'angoixant sensació de mareig, encara no havia desaparegut. En vint anys no havia aconseguit superar la por a volar. Sempre ho va fer tot per complaure la seua mare, però fer-se pilot, potser fou dur les coses massa lluny.

33 comentaris:

  1. Aquests de Prisa no en tenen ni idea, i el Vargas Llosa no seria precisament sant de la meva devoció. Jo penso que està molt ben trobat!

    ResponElimina
  2. Realment, pobre home, va dur les coses massa lluny...

    Jo també el trobo un bon relat... en el més pur estil Jp, que m'encanta.

    ResponElimina
  3. Ostres!! No m'esperava el final, però gens ni mica!! :P Pobre xic!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que no travessaven la capa de núvols, ho passava molt malament.

      Elimina
  4. Desconeixia aquest concurs. Saps qui l'ha guanyat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és la primera vegada que el fan. El finalista espanyol i el seu relat els tens ací.

      Elimina
  5. I jo el trobo també un molt bon relat...A veure qui és el guapo que puja en un avió si el pilot té por a volar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. És com el cirurgià que es mareja amb la sang.

      Elimina
  6. Potser no t'emportaràs el premi prisa, però t'emportes el premi Pons :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Pons, a qui l'importen els 3000 dòlars?

      Elimina
  7. I no hi havia prou amb tatuar-se "Amor de madre"?

    És un relat magnífic, Jp. No els faces cas, ja saps que del grup Prisa tampoc es pot esperar molt. Si hagués estat Vocento...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      A sa mare no li agradaven els tatuatges que si no...

      És veritat, Vocento, tens raó. Saps si convoquen concursos?

      Elimina
  8. M'agrada.I amb tatuar-se un avió sobre els núvols, la mama no hi hagués dit que no? :DD

    Ja saps que per a mi i els de la meva classe (burgesa tirant a ESO) ets el millor.

    Petons (sincers, clar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cantireta. Petons per a tu també. Ah!, i als de la classe burgesa tirant a ESO, aprova'ls a tots.

      Elimina
  9. Suposo quela bona mare, que ho saben tot, l'hi devia posar una ampolleta de licor dins la carmanyola per fer passar el mal moment amb un bon traguinyol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però crec que li hi posava mistela i ell necessitava cassalla.

      Elimina
  10. Figura! Per mi ets el vencedor! 100% JP!

    ResponElimina
  11. T'ha sortit prou bé. Trobar la inspiració en aquesta frase no era fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. En realitat buscava un final catastròfic, estavellant l'avió o traint-lo de l'atmosfera, però no vaig trobar la manera.

      Elimina
  12. Això sí que és anar contracorrent! Ho dic pel pilot i ho dic per tu, que et ben mereixies el premi. El conte guanyador no l'entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. Cada dia llegien algun conte, n'hi havia de tot, però alguns estaven molt bé.

      Elimina
  13. Els premis són reconeixement però el verdader reconeixement cal donar-se'l un mateix, estar satisfet del que escrius, la resta, per mi, perd importància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, el premi era de 3000 dòlars, alguna importància tenia. Ara, vam participar més de 3000 microcontes, que guanyaria el meu no se'm va passar pel cap.

      Elimina
  14. No facis massa cas del premis, Jp. Segur que, amb la Prisa, no es van adonar que el teu mereixia guanyar. I es que la ignorància és una Llosa massa gran. ;)
    Afegeix el meu vot a guanyador moral, crac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. Jo crec que ni tan sols el van llegir, amb dir-te que el jurat era de només una persona (Juan José Millás).

      Elimina
    2. Doncs passa d'ell, i tira Millás!
      (i no m'ho tinguis en compte!) ;)

      Elimina
  15. Bah!! No els facis cas! Qui pensa en el Grup Prisa tenint uns lectors tan macos i fidels com els que tu tens!! ;-))

    ResponElimina
  16. "En realitat buscava un final catastròfic, estavellant l'avió o traint-lo de l'atmosfera"...

    Havien travessat la capa de núvols i un sol radiant banyava tot l'interior de l'avió. Tanmateix l'angoixant sensació de mareig, encara no havia desaparegut. En vint anys no havia aconseguit superar la por a volar.
    Sempre ho va fer tot per complaure la seua mare, però fer-se pilot, potser fou dur les coses massa lluny.
    Va ser llavors que s'adonà que el sol radiant no era tal sol radiant sinó un incendi a bord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-DDDD
      Llàstima que no se m'acudira, haguera guanyat segur.

      Elimina