divendres, 6 de desembre del 2013

Corbes perilloses

Tot i ser una nit clara de lluna plena, la carretera presentava un aspecte misteriós. Potser era la suggestió que poc a poc s'havia apoderat d'ell. Tornava d'haver estat sopant a la casa que uns amics tenien a la muntanya. Per alguna raó, li vingué al cap la història que un company de la facultat va contar, en una de tantes nits en què s'aplegaven per estudiar. Parlava d'una noia que feia autostop les nits de lluna plena, i que quan un conductor la pujava al cotxe, després de recórrer uns quilòmetres, aquesta l'avisava de la proximitat d'un revolt molt perillós on ella, anys enrere, es va matar en un accident; dita la qual cosa, desapareixia sense deixar rastre. Encara que ningú del grup d'estudi creia en aquestes històries, la veritat és que tothom va acabar espantat aquella nit.


Anava pensant en què faria si aquella nit es topara amb alguna persona per la carretera. Passaria de llarg? Pararia? I si fos la noia morta? Però, quina idea més absurda! Si això no són més que llegendes. De sobte, els llums del cotxe van il·luminar una figura humana. A mesura que s'hi apropava, va veure que es tractava de la figura d'una dona. En veure-la, el cor va començar a bategar-li descontroladament. Volia accelerar i eixir-ne fugint, però alguna cosa dins seu va fer que es detinguera. Temorós va baixar una mica el cristall de la finestreta. Només uns quatre dits, el suficient per a poder parlar, cosa imposible amb el nus que se li havia format a la gola. La dona es va apropar lentament al cotxe i li va clavar la mirada per l'obertura del cristall. Hola guapo! Vols que ens ho passem bé una estona?

15 comentaris:

  1. Hahahaha Ell pensant en fantasmes i la noia és ben real...

    ResponElimina
  2. Ja m'ho veia a venir! Hi solen ser més de dia, però.

    ResponElimina
  3. No deixava de ser la noia del revolt, però era una altra mena de noia

    ResponElimina
  4. ha ha ha m'has fet riure....molt bon gir final!

    ResponElimina
  5. m'agrada com has girat la truita! Ara m'agradaria saber com continua la història....

    ResponElimina
  6. Això podria ser una possible explicació de l'accident. Compte!

    ResponElimina
  7. Jo tindria por: molts municipis multen per contactar aquests serveis (o servicis per a ser precios).

    ResponElimina
  8. Aquesta història de la noia ja s'ha convertit en una llegenda...
    De nit i en una carretera de muntanya, no és gaire normal, potser algú l'havia deixat tirada, pobra noia...

    ResponElimina
  9. Magnífic conte! ha, ha, ha... has mantingut el suspense fins al final i només a una línia de la fi no he intuït el desenllaç i potser per l'inconscient que ja em feia veure un conte per a mi amb aquest final, però ja has estat tu el primer en fer-ho, sort per a mi i dissort, però he fruït d'eixa sensació de terror i després...

    Vicent

    ResponElimina
  10. Mecagun la puta......resulta que son de veritat? i jo que pensava que eren fantasmes, doncs passant en cinc minuts de diferència et trobes la noia o només la cadira.

    ResponElimina
  11. Ai, ai... no saps perquè vas parar-te. Ja t'entenc :)

    ResponElimina
  12. Ui, d'aquest "fantasmes" ni ha per tots els revols!

    ResponElimina
  13. he, he, he... ben terrenal, la noia...

    ResponElimina
  14. "No és el que sembla, carinyo. Jo estava convençut que era una aparició..."

    ResponElimina
  15. Sí, sí, que la història continua... Ell la deixa pujar al cotxe i... el primer que fa la noia és avisar-lo de la proximitat d'un revolt molt perillós on ella, anys enrere, es va matar en un accident; dita la qual cosa, va desaparèixer sense deixar rastre.

    ResponElimina