dijous, 18 de desembre del 2014

Mort prematura. Relats Conjunts.

Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu
Fa molt de fred. Ha perdut molta sang i el seu organisme ja no pot mantenir la temperatura vital. L'animal estenallat sobre la neu, atemorit i tremolós espera el final.

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.

17 comentaris:

  1. El final de l'animal vital requereix una mica de compassió, una escalfor última. Aquests homes no la tenen, són caçadors.
    Olga Xirinacs

    ResponElimina
  2. Te n'has sortit molt bé d'aquest tema... a mi em costa...

    ResponElimina
  3. Potser algú diria que és llei de vida i que perquè uns mengin, uns altres han de ser caçats, però estic segur que el protagonista del teu relat no n'estaria gens d'acord.

    ResponElimina
  4. M'ha semblat escoltar (i sentir) els seus gemecs.

    ResponElimina
  5. Ras i curt, m'has fet venir una esgarrifança.

    ResponElimina
  6. Caram tu, quina estampa. Amb quatre paraules crees un escenari que se'ns manifesta molt i molt clar.

    ResponElimina
  7. Quin patiment, sí... I això que està tot ben condensadet, perquè no faci tant de mal...


    d.

    ResponElimina
  8. Ai pobre, potser que algú li engegui el tret de gràcia, no cal deixar-lo patir...

    ResponElimina
  9. sempre passa el mateix...per uns gaudir els altres han de patir

    ResponElimina
  10. He après una paraula nova, tan ben dita al relat...

    ResponElimina
  11. Un patiment que fa gelar la sang.

    ResponElimina
  12. Aquest cop, el post no fa riure. Molt ben escrit.

    ResponElimina
  13. ... esperem que l'hi arribi aviat i deixi de patir :(

    ResponElimina
  14. Un relat molt més dur que la pròpia imatge.

    ResponElimina