diumenge, 14 de febrer del 2016

El carterista

Un dia coneguí un vell carterista. Em va parlar de la seua vida plena de peripècies. Quan va veure que em fascinava tot allò que m'estava contant em va dir: Xiquet, no t'enganyes, la meua vida és la història d'un fracassat. Estudia i treu-te un títol. Amb prou coneixements, no m'haguera encasellat en simples delictes contra la propietat, haguera pogut cometre delictes econòmics, eixos que investiga la UDEF, els que et fan ric i famós. 

11 comentaris:

  1. ben cert aquells són els veritables carteristes

    ResponElimina
  2. Part de raó sí que mou; però no tot són els estudis, també cal posar-li voluntat i entusiasme: no em veig jo al Rus doctorant-se, i bé que li ha anat...

    ResponElimina
  3. No anava desencaminat, el pobre home...

    ResponElimina
  4. Clar mai serà el mateix tenir una botiga de barri que un centre comercial....la mida és important

    ResponElimina
  5. Quina capacitat de sorprendre que tens!

    ResponElimina
  6. això i afiliar-se al PP és tot una... progressa fill meu.

    ResponElimina
  7. A més, com més gros el delicte, menys possibilitats d'anar a la presó!

    ResponElimina
  8. És clar que sí: sempre s'ha d'aspirar a més. Fins i tot l'evangeli parla amb lloança del que es va enriquir fent treballar la moneda.

    ResponElimina
  9. És igual que l'estudiant que estudia dret a l'universitat d'Elx i qui ho fa a la Compluntense, sempre hi ha classes i per allò vist la del carterista era una mica coixa.

    Vicent

    ResponElimina