Aquell home sempre tornava tard. Per tal de passar desapercebut, entrava a casa sigilosament. Però la seua dona sempre se n'assabentava, debia tenir les sabates a mig pagar, perquè una d'elles, delatora, li feia soroll quan caminava.
Una de les sabates tenia mala consciència i no ho podia amagar; a l'altra, tant li feia... Com les persones, si fa no fa. Salut i content de veure't, Jp!
Allò que vols amagar sol ser el primer que et veuen!
ResponSuprimeixEncara que entri descalç, segur que serà descobert.
ResponSuprimeixPotser que es rasqui la butxaca i se'n compri unes de noves... o potser que no sigui tan tarambana i torni a l'hora.
ResponSuprimeixTé mala peça al teler.
ResponSuprimeixAllò que és més dificil d'amagar és la seva absència. Difícil, no: impossible!
Ara, bé, qui no té una sabata o altra a qui donar la culpa?
A partir d'ara escoltaré les sabates de la gent, per saber qui té deutes...
ResponSuprimeixEra un encàrrec encobert d'ella, al sabater.
ResponSuprimeixMuacs!!
Jo sóc com aquest senyor. Gràcies Decathlon.
ResponSuprimeixEl dia que entri descalç, l'endemà trobarà xinxetes al terra.
ResponSuprimeixUna de les sabates tenia mala consciència i no ho podia amagar; a l'altra, tant li feia... Com les persones, si fa no fa. Salut i content de veure't, Jp!
ResponSuprimeix