dilluns, 13 de gener del 2020

El deute

Aquell home sempre tornava tard. Per tal de passar desapercebut, entrava a casa sigilosament. Però la seua dona sempre se n'assabentava, debia tenir les sabates a mig pagar, perquè una d'elles, delatora, li feia soroll quan caminava.

9 comentaris:

  1. Allò que vols amagar sol ser el primer que et veuen!

    ResponElimina
  2. Encara que entri descalç, segur que serà descobert.

    ResponElimina
  3. Potser que es rasqui la butxaca i se'n compri unes de noves... o potser que no sigui tan tarambana i torni a l'hora.

    ResponElimina
  4. Té mala peça al teler.
    Allò que és més dificil d'amagar és la seva absència. Difícil, no: impossible!

    Ara, bé, qui no té una sabata o altra a qui donar la culpa?

    ResponElimina
  5. A partir d'ara escoltaré les sabates de la gent, per saber qui té deutes...

    ResponElimina
  6. Era un encàrrec encobert d'ella, al sabater.

    Muacs!!

    ResponElimina
  7. Jo sóc com aquest senyor. Gràcies Decathlon.

    ResponElimina
  8. El dia que entri descalç, l'endemà trobarà xinxetes al terra.

    ResponElimina
  9. Una de les sabates tenia mala consciència i no ho podia amagar; a l'altra, tant li feia... Com les persones, si fa no fa. Salut i content de veure't, Jp!

    ResponElimina