Sense perdua de temps

El nou govern d'aquell país, conscient de que hi havia molt per fer, no volgué perdre temps i no respectà els acostumats cent dies de prova. Començà a decebre immediatament.

El miracle

La pelegrinació fou un complet fracàs. Després de que el govern d'aquell país s'hi gastara els diners en el viatge, tot va ser inútil. Els pelegrins s'oblidaren de pregar al sant que els curara i en tornaren amb el mateix grau d'imbecil·litat amb què hi havien anat.

El clau ardent

Les dades actualitzades del INE sobre desocupació eren dolentes, però el govern que era expert cuinant estadístiques, en va traure el costat positiu. Molt ufanós digué que, tot i que l'atur havia pujat, havia millorat molt la qualitat dels aturats, quasi tots els que n'hi havia eren de llarga durada.

La medalla

Presumia de ser molt devot i temorós de Déu aquell home, però no ho devia ser tant. El capellà del seu poble es queixava de no vore'l molt per l'església i per a rematar, el ministre no li va concedir cap medalla.

Reforma hipotecària

Des que el govern va reformar la llei hipotecària, els contractes es tornaren clars i transparents, els bancs ja no hi podien enganyar. Gràcies a això, aquell home eixí del despatx del notari, ben informat de quines eren les clàusules abusives que acabava de signar.

Nuevos horizontes

Seria injust no reconéixer l'èxit del govern d'aquell país, en haver afavorit amb la seua política econòmica que la gent d'amplitud de mires s'animara a viatjar a l'estranger cercant nous horitzons. La oportunitat perduda, però, ha estat que aquest govern no tinguera eixa mateixa amplitud de mires i se n'haguera anat primer.

 

Reforma inconstitucional

Les autoritats d'aquell país per fi s'adonaren de que, per a tornar a connectar amb el poble, era necessari una reforma constitucional. Molt curosos amb el estricte compliment de la constitució, calia llevar-li els articles que mai no havien complit ni tenien intenció de fer-ho.

Presa de possessió

En el nou govern hi havia divisió de parers, alguns ministres juraren que treballarien per fer-nos la vida impossible, uns altres però, només ho van prometre.

Buscant suports

Com pot fer-nos creure que ara serà diferent, aquesta gent corrupta sense escrúpols que acudix als confessionaris amb la consciència tranquil·la?

Mesures dràstiques

Després del seguit d'assassinats ocorreguts l'últim mes, tots per apunyalament, tots al carrer i tots per la nit. El ministre d'interior d'aquell país, prengué cartes en l'assumpte. Prohibí que la gent estiguera fora de casa a partir de les nou del vespre i ficà a la presó a l'esmolador del poble, l'únic responsable de l'eficàcia del ganivet de l'assassí.

La llei fallà

Encengueren la metxa i el petard esclatà, cosa que els va sobtar ja que la llei prohibia les explosions. 

 

Llei de segona oportunitat

Com que no havia pogut enriquir molt els bancs per haver-se arruïnat prompte, era de justícia que el govern d'aquell país, sempre sensible amb els pobres, li donara una segona oportunitat d'aconseguir-ho.

La gran troballa

Posà el govern tan d'afany en la cerca de les restes d'aquell antic escriptor, que quan en trobaren el cos, gairebé el troben viu. 

Mesures urgents

Aquell govern s'afanyava a informar al ciutadà de com s'havien de resintonitzar els canals de televisió, ja que la recuperació econòmica no estava arribant a totes les llars del país.

La desvergonya del poder

Que m'estigues sodomitzant no és el que més em dol. El que més mal em fa és que a més, ho vages contant.

Mai el poder havia arribat tan lluny. No només trepitjava els drets dels ciutadans, sinó que ara insolentment, li hi donava carta de naturalesa.

Presumpta víctima

Al lloc del crim, només havien trobat un cap, però aquell detectiu, molt prudent no volia precipitar-se i encara no parlava d'homicidi. Havia comprovat en més d'una ocasió, que hi havia qui no necessitava el cervell per a fer vida normal.  
 

Aforats

El que realment és preocupant, no és tant que els governants siguen persones aforades, sinó que ho siguen precisament per al exercici de les seues funcions.

El cos del delicte

Davant l'evidència dels fets, no va poder negar-ne l'autoria i va acabar confessant. La policia l'havia trobat amb un tuit a mig fer. 

 

Eixint del forat

L'enterrador insistia, estàs ressuscitant! Però ell no s'ho creia, els cucs se li estaven menjant el fetge.

Diferència inassolible

Al rei d'aquell país, no li agradava que les fulles del arbres foren verdes, les volia taronges perquè deia que les del país veí, ja eren verdes i en no diferenciar-se, les fronteres quedaven tan difuses, que de vegades hom no sabia en que país es trobava. Un dia va demanar al consell del regne que afegiren un article a la constitució, que diguera que el color de les fulles dels arbres d'aquell regne havia de ser taronja.

A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.  

Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.