Imatge danyada

Una vegada vaig haver d'apallissar una velleta que volia colar-se a la cua del pa. Vaig haver d'esforçar-me de valent perquè la vella es mostrava hostil, oposant resistència amb un bastó. Algú, un malparit sens dubte, amb el mòbil, va fer una foto de l'escena que va eixir publicada al diari local, la qual cosa va danyar injustament i seriosa la meua imatge que ni de lluny es veia reflectida, d'exemplar i bon ciutadà.

El sopar dels idiotes

Amb gran sorpresa per a mi, em convidaren al sopar dels idiotes i vaig anar-hi amb molts dubtes. Mai no m'hagués passat pel cap que algú em poguera considerar idiota. Llavors, per què m'havien convidat? El dubte em va llevar la gana i no vaig tastar res. Vaig passar tota la vetllada cavil·lant-hi. Sort que al final ho vaig esbrinar, no era al sopar com a idiota, només hi era per pagar-ne el compte. Quin descans!