Part de crisi

Tota precaució era poca, els seus incansables perseguidors no li donaven treva. No tenia domicili conegut i mai no passava dues nits en un mateix lloc. Però tot això no va servir de res, un dels "brossa", envejós el va denunciar i els agents econòmics el van enxampar. Era l'últim contracte indefinit que heroicament encara resistia al país. A l'endemà, per la ràdio, s'escoltava el part diari de crisi: "En el dia de hui, captiva i liquidada la contractació fixa, han abastat els mercats financers els seus últims objectius econòmics. La crisi ha acabat."

Equilibri de l'ecosistema

Un dels grans encerts de la política sanitària del govern d'aleshores, fou el sistema d'incentius al personal sanitari, per tal d'aplicar mesures d'eficiència en l'ús dels recursos públics. No només suposà, a curt termini, un important estalvi en la despesa farmacèutica, sinó que a la llarga representà la solució al manteniment de l'ecosistema de pensions.

Revàlida

Després de quaranta anys treballant amb nivells baixos de productivitat, va suspendre la revàlida i no es va poder jubilar.