Deixem que el votant reflexione

Quan era estudiant, jo era d'els que preparaven els exàmens a última hora, amb el resultat que no us vaig a explicar. Els meus pares no es cansaven de dir-me que allò que no es feia en dos o tres mesos, era molt difícil que es poguera fer en dos o tres dies. 

L'Estat pensa que, com els mals estudiants, la vespra d'anar a votar encara no hem preparat el nostre vot i ens deixa un dia per reflexionar.

Aquesta setmana ens han recordat de una manera especialment insistent, la importància de respectar la jornada de reflexió, però crec que més per la por que els produïa la presència dels "Indignats" a les places de les grans ciutats, que perquè pensen que el nostre vot encara no estiga decidit.

Siga per la raó que siga, siguem bons ciutadans(*) i deixem que la gent reflexione.

Ai! És que no sé a qui votar,
no m'agrada ningú. Deixeu-me reflexionar.

(*) No sé si hui es pot dir aquesta paraula.

Decidint el meu vot

Aquest vespre s'ha celebrat la festa grossa de la campanya electoral del PP a València. He entrat a la seua pàgina web, perquè no acabe de decidir-me a votar-los i hi he vist un tros dels discurs del Camps i un altre del Rajoy, com sempre en un valencià absent acadèmic.

Bé, la plaça de bous, que és on s'ha fet la festa estava "abarrotá" com deia aquell parell de còmics, però alegren-se senyors del PSPV: No han aconseguit omplir de autobusos l'Albereda!.





PD: A causa de la crisi, haguérem d'acomiadar l'únic reporter gràfic que teníem. Per tal d'il·lustrar aquest apunt, li he encarregat al becari que aconseguira una foto de la Rita Barberà, i com que no sap qui és —no sé que els ensenyen ara a la facultat— li he dit que és una dona que va sempre de roig i açò és el que ha trobat. Quant de mal està fent el cercador d'imatges de Google.

Noves inquietuds

Hem estat dos dies amb un funcionament irregular com parada inclosa de Blogger, el gran canal comunicatiu que tenim la majoria dels blogaires.

Ens han dit —en principi no tinc perquè dubtar-ho, tot i que em sembla que han trigat massa temps en la seua reparació— la causa a sigut una actualització del programari que no ha funcionat com s'esperava i han hagut de tornar a la versió anterior, amb la consegüent pèrdua de posts i comentaris publicats durant el temps en que aquesta nova versió ha estat funcionant.

De tot açò em venen al cap dues coses immediates. La primera és la gran dependència que tenim de Blogger com a canal de comunicació, i la segona, la volatilitat del treball que hi fem. Un dia pots alçar-te del llit per veure com el teu blog està buit, sense cap garantia de recuperar-lo. I una tercera qüestió —no sé si a vosaltres us haurà passat també—, he vist com hi havia dades canviades al meu perfil, entre d'altres el nom que apareix. Com puc estar segur de que el contingut del blog sencer és el que jo espere que siga?

Com Blogger és un servei gratuït per part d'una empresa privada, cal que siguem nosaltres mateixos els que establim els mecanismes adients per evitar el "desastre". Els que dueu més temps, teniu resoltes aquestes qüestions?

Actualització

Malgrat del que diuen per ahí, no sóc una persona mandrosa, la abstèmia primaveral la duc amb prou dignitat i encara que fa temps que els meus cabells decidiren segregar-se en bruns, blancs i absents, que algunes de les meues articulacions han esdevingut estacions meteorològiques i que la lletra petita ja no em diu res, jo m'hi veig jove i actiu. Hi ha una època però, que només tinc ganes de esclafar-me al sofà i romandre-hi sense fer res. Aquesta època és quan hi ha eleccions. Escoltar als polítics explicar-nos com d'important per a nosaltres és que els votem, em lleva fins i tot les ganes de tenir ganes.

Hui he rebut un calbot de l'Assumpta i de la sacsejada he pogut traure una mica de gas, com si d'una gasosa mig desventada es tractara, per poder actualitzar el bloc que ja estava a punt de caducar.

Aquest tema de Santana sempre m'ha animat molt:

Quasi cinc milions

—Diga'm.

—Bon dia! Volia parlar amb el senyor Adrià Turat.

—Sí, diga'm, sóc jo.

—Li cridem de l'INEM.

—Que m'han trobat faena?

—Je, je. Quina gràcia. Veig que té un bon sentit de l'humor. No, mire. És que quan vosté es va inscriure com a demanant d'ocupació, li assignàrem el número d'aturat cinc milions i això té premi... És vosté un home afortunat... Què em diu? N'està content?

—Home, doncs... No sé què dir-li.

—Ara quan li explique els avantatges ja m'ho dirà. Aquesta campanya es va fer ja amb l'aturat quatre milions i degut al èxit que va tindre, el govern ha fet un gran esforç per tal d'arribar als cinc milions d'aturats. Els avantatges són entre d'altres: una subscripció gratuïta durant sis mesos a la revista de passatemps Matalestona, regal d'una canya de pescar de la marca Prenteuamcalma, un curs d'idiomes “L'alemany en quatre setmanes”... Què li sembla ara?

—No, si mirant-ho bé...

—I això no és tot. Com una cosa especial i per tractar-se de vosté, li oferim la targeta ATUR-VIP amb la que podrà aconseguir importants descomptes en espectacles, cinemes, teatres i atencions especials als restaurants i hotels més prestigiosos de tot el món. I tot per només una quota de huitanta euros a l'any, que es descomptarà del primer pagament del subsidi de desocupació. Què em diu ara?

—Sí, està molt bé. És que veurà, mai m'ha tocat res i això ha sigut una sorpresa.

—Bé. Doncs només em resta donar-li l'enhorabona i desitjar-li que gaudisca per molts anys de totes aquests avantatges qui li dona ser l'aturat cinc milions.

—Doncs, moltes gràcies!

—A vosté. Bona sort!

Diada de Sant Jordi. Relats Conjunts.

Proposta per a Relats Conjunts.


Albaes
No tenen llibres i roses
ací la mateixa sort.
Els uns comecen sa vida,
les altres la seua mort.