Amb un gran talent com així ho van demostrar, els guionistes d'aquella tele-sèrie de gran èxit es van veure obligats a canviar-ne el guió. Contaven els avatars d'una monja perduda en una illa deserta des de feia més quaranta anys i clar, al setè mes d'embaràs de l'actriu la història començava a perdre certa coherència.
divendres, 27 d’abril del 2012
dijous, 26 d’abril del 2012
De verdures, vitamines i ajustos
“Aunque no nos gusten, debemos tomarnos las verduras. Porque solo así tendremos las vitaminas suficientes para crecer”. D'aquesta manera tan didàctica com si es tractara de xiquets, explicava el conseller d'economia Máximo Buch la conveniència de tots els ajustos que està fent el govern, millor dit, que ens està fent el govern.
Seguint amb estil metafòric i deixant d'una banda els gustos alimentaris de casdascun -a mi particularment m'agraden molt les verdures- hauriem de dir-li al conseller, que al País Valencià ja duem una bona temporada menjant només que verdures, sense experimentar cap creixement. S'han malbaratat molts diners públics, que haurien d'haver-se destinats a una alimentació més equilibrada i més universal, en grans compres de marisc, i del car, per al gaudi d'uns quants que ara volen fer-nos creure que no han tingut res a veure amb aquesta disbauxa.
No es preocupe senyor conseller, una vegada més, els valencians farem de la necessitat virtut i presumirem de la nostra particular dieta mediterrània.
I ara volia fer una reflexió. Com que, segons sembla, estarem una altra bona temporada amb aquesta dieta i veient la proliferació de verduleries em faig la següent pregunta: no seran els polítics i els bancs de totes totes innocents i els paquis els vertaders culpables de la crisi?
Etiquetes:
cinisme,
corrupció,
crisi,
Emprenyaments
dimecres, 25 d’abril del 2012
25 d'abril
Etiquetes:
aniversari,
coses que mai canvien,
tristeses
dilluns, 23 d’abril del 2012
Primers efectes del copagament
ANUNCIS PER PARAULES
OCASIÓ. Per no poder mantindre-les, traspasse dues malalties amb bona evolució. Ideals per a converses de botiga i ascensor. Capces de pastilles quasi plenes de regal.
dissabte, 21 d’abril del 2012
La impaciència
Amb el seu esperit d'entrega i vocació de servei viatjà a aquella terra llunyana, per tal d'engegar-hi un pla d'aprofitament òptim dels recursos a l'abast, que acabaria a mig termini, amb la fam d'aquella tribu. Els natius però, n'eren força impacients i el resultat tingué llums i ombres. En general hi quedaren satisfets, no així el malaurat missioner i un grupet de quatre o cinc escuracassoles que digueren que s'hi havien quedat amb gana.
Etiquetes:
crisi,
microcontes,
política,
retallades
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


