dilluns, 20 de maig del 2013

Versemblances sobrevingudes

Havien empitjorat tant les coses en aquell país, que quan parlava el president, eren més creïbles les mentides que les veritats.

diumenge, 19 de maig del 2013

Quines hores... Relats Conjunts.

M.C. Escher, Relativitat, 1953

—Però, quines hores de tornar són aquestes? Et semblarà bonic això?
—Quines hores... quines hores? Tu no saps el que em costa trobar la porta de casa des que ens hem mudat a aquestos bungalows de la platja.

dissabte, 18 de maig del 2013

L'assassí dels divendres

L'informe de l'autòpsia no donava lloc a equívocs, sens dubte es tractava d'un assassí en sèrie. Totes les víctimes havien mort de fàstic.

divendres, 17 de maig del 2013

Defecte de fabricació

Els va cridar l'atenció als veïns veure-la que treia la brossa. Traure la brossa era una tasca que es reservava el seu marit per a ell, ja que era un moment en què aprofitava per a fumar-se una cigarreta sense tenir que escoltar romanços. Les coses no anaven bé en el matrimoni des de feia anys, ella l'acusava d'infidel i ell l'amenaçava amb abandonar-la —les parets són molt primes i des del pis del costat s'escolta tot—, però mai havia gosat fer-ho. Ja se n'ha anat, pensaren quan la van veure per la finestra anar cap al contenidor aquella nit. La bossa anava deixant un regueró de sang; cada vegada les fan pitjor. 

dijous, 16 de maig del 2013

Toix

Va heretar la intel·ligència de son pare, però ningú se'n va adonar. Aquestes coses sempre les va dur amb molta discreció.

dimarts, 14 de maig del 2013

Maldecaps de l'últim dia

Davant l'escamot d'afusellament no podia deixar de cavil·lar. Pensava en què va ser el que va fallar. Fins a l'últim detall, ho havien calculat tot meticulosament; el pla era perfecte. En un tres i no res, sense córrer massa riscos acabarien amb el dictador. Però tot se'n va anar en orris. No es llevava del cap les paraules d'aquella gitana emprenyada augurant-li tot tipus de desgràcies, tampoc el mal pressentiment que va tenir quan aquell tort malcarat li va mirar pel carrer, i sobretot, no es llevava del cap, aquella cançoneta apegalosa del anunci d'una botiga de mobles que donaven per la ràdio.