Atac al cor

—Aleshores allò teu, al final què fou, cosa de coronàries?
—No, molt pitjor, de preferents.

Encara no

No es donaven les condicions idònies per a acabar amb la crisi. Calia tenir una mica més de paciència, ja que encara quedaven alguns drets socials que perdre.

El politó

Les últimes experiències havien estat un fracàs. L'estrès, l'edat, les copes, la por a quedar malament, no el deixaven acabar la faena amb dignitat. Aquella vegada era diferent, però. La dona que tenia al damunt l'estava duent a les mateixes portes del cel, l'excitació era màxima, la sang li corria per tot el cos com boja, el clímax era imminent. De sobte va començar a sonar el mòbil. Haguera pogut mantenir la concentració, però dur la gallina cocouà com a to de trucada no li va facilitar les coses.

Normes constitucionals

El conjunt de normes incloses en la constitució d'aquell país es dividia bàsicament en dos grans grups, les normes d'obligat compliment per part del poble i les d'obligat incompliment per part de l'estat.

Negociació 2.0

Des del primer moment se sabia que no arribarien a cap acord, els ànims estaven massa alterats, prova d'això és que només es parlaven amb majúscules.

Una altra versió ací.

La paradoxa de la vida llarga

El senyor Fotut, havia estat citat pel seu metge, per tal de comunicar-li els resultats de les proves. Senyor Fotut no tinc bones noticies per a vostè, li etzibà el metge sense embuts. A més de les caràcters genètics heretats, el senyor Fotut s'havia preocupat durant tota la vida de seguir unes pautes alimentàries saludables, de fugir de la vida sedentària, de no fumar i de no beure massa. Era una llàstima que no s'haguera fet revisions regularment, perquè li hagueren pogut detectar el problema a temps i aleshores, es podria haver iniciat un tractament que en la majoria dels casos dóna bons resultats. Es confirmava el pitjor dels pronòstics, el senyor Fotut patia d'una salut immillorable. Tenia un esperança de vida massa alta i en conseqüència, la pensió que li quedaria seria molt baixa. En aquestes circumstàncies no li pronosticava més de sis mesos de vida digna, un any a tot estirar. Després, el senyor Fotut només podrà pagar la hipoteca i la llum com a molt, i acabarà morint-se de fàstic.