El Pla (II)

Com que cada vegada hi havia més cua per a ser atés, molt previsor, quan anava al banc a cobrar la pensió, duia dos entrepans per si es feia l'hora d'esmorzar. Un per a ell i un altre per a l'assessor, que sempre l'hi acompanyava per si volien enredar-lo amb algun producte financer.

Inspirat pels comentaris de El Pla (I).

El pla

Conscient l'atracador de que les coses no anirien com les havia planificades, el primer que va fer en entrar al banc fou demanar un negociador i també una pizza per si la cosa s'allargava.

Autoria

L'acurada selecció de la víctima, la utilització d'una arma de construcció artesanal, per descomptat blanca, respectuosa amb el medi ambient, l'elecció del moment i la meticulosa disposició de les proves al lloc del crim; feren pensar a aquell inspector de policia, que es trobava davant d'un vertader assassinat d'autor.

Comprensiu

Era molt comprensiu aquell home amb els polítics del seu país, sabia que s'esforçaven, però les coses anaven tan malament, que era molt difícil empitjorar-les.

El café del dubte

Aquell home es passà la vida prenent-se el café amb por. No estava segur de no trobar-se un dia una mosca ofegada al fons de la tassa. Tenia la idea de que, igual que les persones, totes les mosques no aprenen a nadar.

El miracle

La pelegrinació fou un complet fracàs. Després de que el govern d'aquell país s'hi gastara els diners en el viatge, tot va ser inútil. Els pelegrins s'oblidaren de pregar al sant que els curara i en tornaren amb el mateix grau d'imbecil·litat amb què hi havien anat.