Desconegut

Era un home corrent qualsevol, normalet, del muntó. Allà on era, sempre passava desapercebut. Ningú havia sentit res sobre aquesta persona, de fet, crec que sóc el primer que en parla. Però poques coses puc dir d'ell, ni tan sols sé si existia.

Els tics

Era un home molt callat que se servia bàsicament d'un llenguatge corporal, però aquell cúmul de tics nerviosos que tenia li embrollava molt l'expressivitat.

Reciclatge

La crisi havia fet que les aportacions al menjador social hagueren minvat en les últimes setmanes. Tanmateix, el cuiner havia trobat la manera de que no li faltara matèria primera, amb què donar de menjar a tots els que s'hi apropaven a diari, buscant un bon plat de calent,  ningú se n'anava amb l'estómac buit. En acabar el servei de dinar, el cuiner sempre eixia a saludar els comensals endarrerits. Era un home molt afable: No es preocupen si s'hi han quedat a soles. No tinguen pressa i mengen tranquils, no siga que els pegue mal de panxa. Després, quan acaben els portaré un cafenet i un copeta d'un licoret d'herbes que faig jo mateix.

Pessimista

Encara que no ho volia reconéixer, era un home pessimista. Sempre esperant-se el pitjor, havia contractat una assegurança de defunció1 abans de saber què passaria el dia de demà.

1. Assegurança que cobreix la despesa de l'enterrament.

La beca

Era un estudiant tan pobre que sempre li quedaven alguns notables per a setembre.

Distinció

Malgrat haver vingut a menys, s'esforçaven per no perdre la seua condició de gent distingida. Sempre deixaven unes monedes de propina sobre la taula al menjador de la beneficència.