Nuevos horizontes

Seria injust no reconéixer l'èxit del govern d'aquell país, en haver afavorit amb la seua política econòmica que la gent d'amplitud de mires s'animara a viatjar a l'estranger cercant nous horitzons. La oportunitat perduda, però, ha estat que aquest govern no tinguera eixa mateixa amplitud de mires i se n'haguera anat primer.

 

Relats conjunts. Ritme de tardor.

Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Fa més de mitja hora que estic mirant aquest quadre tan curiós. L'he observat de totes les maneres possibles. Per d'alt, per baix, per un costat i per l'altre, a contraclaror, de prop, de lluny, fins i tot amb lupa i res. Em rendisc, ho deixe. Que la gent de Relats Conjunts m'hi perdone, però jo no veig Wally per cap lloc.

Reforma inconstitucional

Les autoritats d'aquell país per fi s'adonaren de que, per a tornar a connectar amb el poble, era necessari una reforma constitucional. Molt curosos amb el estricte compliment de la constitució, calia llevar-li els articles que mai no havien complit ni tenien intenció de fer-ho.

Transparència

Bon intent!, però que algú li explique a l'ama del PP valencià Isabel Bonig, que per a una bona transparència és millor que la samarreta siga blanca i inexcusablement mullada.

Presa de possessió

En el nou govern hi havia divisió de parers, alguns ministres juraren que treballarien per fer-nos la vida impossible, uns altres però, només ho van prometre.

Prova de paternitat

Els dos homes miraven a través del cristall, el xiquet negre que dormia en un dels bressolets de la sala de nadons. Davant la perplexitat que mostrava un dels dos pel color de la pell del nadó, l'altre li va dir: A mi també m'ha cridat l'atenció. La veritat és que si no fos perquè jo hi era i l'he vist nàixer, pensaria que aquest xiquet no és el nostre.