diumenge, 26 de setembre de 2010

Cos desagraït


Des de fa temps estic veient que el meu cos i jo no ens entenem.

Jo crec que no deu tindre cap queixa de mi. No fume en llocs públics ni de privats, no bec per damunt dels nivells permesos, menge peix amb omega-3, cinc peces de fruita i de verdura diàries, prenc iogurts amb bifidus per allò de la regularitat, faig exercici físic, no massa eh!

A canvi ell, què fa per mi?. M’han fet una anàlisi de sang i m’hi ha eixit colesterol. Del llit m’alce cansat i de mala llet. La darrera vegada que vaig renovar el carnet de conduir em digueren que havia perdut oïda. La vista la tinc més cansada que jo. Cada vegada necessite més imaginació per a poder pentinar-me. De l’esquena, no en parlem.

Ara tinc una bàscula de bany d’aquestes que et diuen els percentatges de greixos, de líquids, de músculs, d’ossos, etc… Resultat: la cosa està molt malament, no hi ha cap d’aquests valors que no siga dolent.

Preguntes:

- Què ha passat? O què està passant?
- Per què ha fet tan mal ús de tot el que li he donat al llarg de tots aquests anys?
- Què més vol aquest cos desagraït?
- Per què m’acaba de vindre al cap la paraula Estat?

6 comentaris:

  1. Ais, el pas del temps... Jo era un superguerrer de l'espai, i ara no sóc capaç d'aguantar un "sopar llarg" i ni parlar-ne d'un comiat de solter...

    ResponElimina
  2. Fàcil. Faci tot el contraria que ha fet fins ara, segur que el colesterol no millora, però potser gaudirà més.

    ResponElimina
  3. Em sumo a la moció de la Srta. Tikis!, pequeu i no se us farà tant llarg. Total per a quatre dies.

    ResponElimina
  4. REMITJÓ: No n'està malament, el seu aguant amb tanta cervesa damunt.

    SRTA. TIQUISMIQUIS I ALYEBARD: Gràcies pel seu consell. Vaig a fer-los cas i ja els contaré.

    ResponElimina
  5. Xiquet: jo ja tinc una edat i, qualsevol dia, ja en tindré dues.

    No ho pareix, però jo estic més a prop dels 40 que dels 20.

    ResponElimina
  6. JOSEP: Ai, quins temps aquells!

    ResponElimina