dilluns, 18 d’agost del 2014

Comiat de solter

Foto d'en Xavier (Fita)
—Mira'l! El desaparegut... et semblarà bonic?, tres dies sense donar senyals de vida. Em mataràs a disgustos!
—No dona, no t'hi poses així. Tot té una explicació, tu ja saps com són els comiats de solter, doncs resulta que...
—Calla! Calla, que ho empitjoraràs, que encara et dura la borratxera...
—Què borratxera?, si no he begut a penes.
—Vinga, tira cap a dins!... Menuda fatxa que portes! I això de l'esquena què és?... a vore?... un tatuatge!!!, t'has fet un tatuatge! Serà possible?, a la teua edat...
—Un tatuatge?... Quin tatuatge?... On?... Ho dius en serio?...

dilluns, 11 d’agost del 2014

Enginyeria financera

Aquell home, delinqüent de mig pèl ja retirat, assegut en la terrasseta del bar, mentre feia el vermut parlava als xiquets que jugaven a prop seu, de la importància d'aprofitar el temps i ser aplicat en els estudis. Feu-me cas i estudieu molt si no voleu acabar com jo. Els delictes que més diners fan guanyar, no els pot cometre qualsevol sense estudis, necessiten tots d'una titulació universitària. 

divendres, 8 d’agost del 2014

Aforats

El que realment és preocupant, no és tant que els governants siguen persones aforades, sinó que ho siguen precisament per al exercici de les seues funcions.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Fora de servei

S'arma de valor, es fica una calça al cap i pistola en mà, entra a la surcursal. A crits demana al caixer que fique els diners a la bossa que duu, tot amenaçant-lo amb pegar-li dos tirs sense miraments. Però les coses ara han canviat molt, ja res no és com abans, ara els caixers són automàtics i se'n foten de tot. 

divendres, 1 d’agost del 2014

La renda


Vingueren a l'hora de dinar l'últim dia de la collita. Com ja els esperàvem, els havien portat copes de casa, la gent fina no beu a galet del porró —a nosaltres tant ens fa, al cap i a la fi, això facilitava les coses—. Ens digueren, com feien tots els anys, que haurien d'apujar-nos la renda per no sé què qüestions de costos d'oportunitat, i que ja podíem donar les gràcies a que eren bones persones que no acceptaven les ofertes de compra que rebien per aquelles terres, tot i no meréixer-nos-ho. Com sempre, se n'anaren sense acomiadar-se. Al cap de tres dies un caçador trobà el cotxe amb els tres cossos, estavellat en un barranc. No cal dir que nosaltres no vam tenir res a vore en aquell desgraciat accident.