dissabte, 21 de desembre de 2013

Gravamen

—A veure si sé explicar-li-ho, doctor. Fins ahir em trobava la mar de bé, no em feia mal res, i del que va del dia a la nit, que em trobe cansat, tinc febre, marejos, taquicàrdies, em fa mal la panxa, he perdut vista de prop i fins i tot m'ha caigut una dent.
—Vaja! Li ha pegat fort, eh?
—Però doctor, no serà greu?
—Això és no res.  És tracta d'una síndrome corrent en aquests dies. En tenim la consulta plena d'afectats. En uns dies s'haurà acostumat a aquest nou estat de salut. Si vol prendre's alguna aspirina, és tot el que pot fer.
—Què és, alguna infecció?
—Res d'infeccions, home! És molt fàcil. Vostè va comprar loteria de nadal i no li ha tocat, m'equivoque?
—Però què diu? Si ni tan sols me'n tornen els diners...
—Doncs, hisenda se li ha endut el vint per cent de la salut.

divendres, 20 de desembre de 2013

Dèficit tarifari

Des d'allò, la vida li va canviar. La primera cosa que va fer quan li tocà la grossa de nadal, fou encedre totes les bombetes de la làmpada del menjador. 

dijous, 19 de desembre de 2013

Relats Conjunts. Impediments.

Participació en Relats Conjunts


—Què passa ara! Que no t'agrada? Vols bescanviar-lo?
—No, no! No és això.
—Els diners no els tornem, eh?
—Que no! Que no!, que no vull tornar-lo. És que se us ha oblidat llevar-li l'alarma del coll, i no hi ha manera d'eixir del mercat sense que sone la sirena.

dissabte, 14 de desembre de 2013

El gat català de J.A.Monago

Ho va fer tot d'una manera molt subtil. Passet a passet, amb moviments quasi imperceptibles, s'apropava al pardalet. De tant en tant, s'aturava i mirava cap a dalt dissimulant, mantenint la presa confiada. Després, molt sigilós continuava l'aproximació. Ningú s'ho esperava, amo i pardal es van sobtar, quan el gat va saltar i contra tot pronòstic els va llançar dues preguntes.

divendres, 13 de desembre de 2013

Tasques matinals

No ha clarejat encara, però en Joaquim ja pensa a llevar-se. Han passat tres anys i encara no ha perdut el costum de matinar, i això que no ha de fer-se el llit, ni tampoc preparar-se el desdejuni, ni planxar-se la roba. Clar, que hui no és festiu, i ha d'arreplegar els cartrons i anar-se'n ràpid, prompte obriran la sucursal.

dilluns, 9 de desembre de 2013

Corbes perilloses (cont.)

En sentir allò, va fer un sospir d'alleujament. No tenia intenció d'acceptar la proposició d'aquella noia, però es sentí amb l'obligació de ser cortés amb ella. Segur que m'ho passaria molt bé amb tu, però potser un altre dia, que hui és tard i estic una mica cansat. La noia va fer un gest de decepció per la negativa, no va insistir-hi, però li demanà que li fera el favor de dur-la a València, a aquelles hores ja no tenia esperances de trobar-hi cap client en condicions òptimes. Ell va dubtar un instant, però com que no se li acudia cap excusa convincent, va llevar el segur de la porta i ella va pujar al cotxe. Duia una roba realment cridanera, sobretot una faldilla que no faria més de d'un pam. Bocabadat va iniciar la marxa, pensant en que la seua maleïda timidesa l'havia guanyat la partida una vegada més. L'ensurt ja havia passat, poc a poc anava recuperant el ritme cardíac quan, de sobte, ella li va dir que anara amb compte que venia un revolt molt perillós. Un corrent fred va recórrer el seu cos des dels peus fins el cap. Es va quedar mut i paralitzat. No gosava preguntar res per por a la inquietant resposta que no volia sentir. Ella va insistir: Que no veus els senyals? Vols deixar de mirar-me les cuixes i estar més atent a la carretera?
 

divendres, 6 de desembre de 2013

Corbes perilloses

Tot i ser una nit clara de lluna plena, la carretera presentava un aspecte misteriós. Potser era la suggestió que poc a poc s'havia apoderat d'ell. Tornava d'haver estat sopant a la casa que uns amics tenien a la muntanya. Per alguna raó, li vingué al cap la història que un company de la facultat va contar, en una de tantes nits en què s'aplegaven per estudiar. Parlava d'una noia que feia autostop les nits de lluna plena, i que quan un conductor la pujava al cotxe, després de recórrer uns quilòmetres, aquesta l'avisava de la proximitat d'un revolt molt perillós on ella, anys enrere, es va matar en un accident; dita la qual cosa, desapareixia sense deixar rastre. Encara que ningú del grup d'estudi creia en aquestes històries, la veritat és que tothom va acabar espantat aquella nit.


Anava pensant en què faria si aquella nit es topara amb alguna persona per la carretera. Passaria de llarg? Pararia? I si fos la noia morta? Però, quina idea més absurda! Si això no són més que llegendes. De sobte, els llums del cotxe van il·luminar una figura humana. A mesura que s'hi apropava, va veure que es tractava de la figura d'una dona. En veure-la, el cor va començar a bategar-li descontroladament. Volia accelerar i eixir-ne fugint, però alguna cosa dins seu va fer que es detinguera. Temorós va baixar una mica el cristall de la finestreta. Només uns quatre dits, el suficient per a poder parlar, cosa imposible amb el nus que se li havia format a la gola. La dona es va apropar lentament al cotxe i li va clavar la mirada per l'obertura del cristall. Hola guapo! Vols que ens ho passem bé una estona?

dimecres, 4 de desembre de 2013

Oblit climàtic

L'augment de les emissions de diòxid de carboni acabà per produir l'augurat canvi climàtic i la consegüent desertització. Ja mai més ningú tornà a recordar-se de Santa Bàrbara. 

Paper mullat

Aquell gàngster va reclamar al seu cap el compliment del contracte. En la resolució del conflicte la part empresarial va ser molt expeditiva, li posaren un bloc de ciment als peus, i el llançaren a la mar amb el contracte a la butxaca. Era de suposar que aquell contracte acabaria sent paper mullat.

dijous, 28 de novembre de 2013

Descompassats

La majoria de vegades arribava ell primer. D'altres, poques, ho feia ella. Aquesta manca de simultaneïtat els estressava molt. Després d'anys buscant la sincronització sense trobar-la, decidiren demanar ajuda professional, i per fi, un dia arribaren tots dos alhora, però va ser al jutjat, el dia en què es van divorciar.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Autojutjat

Mentre que el jutge immòbil l'escoltava, l'acusat llegia, amb veu alta i clara, la sentència absolutòria, argumentant cada punt meticulosament. En acabar, va alçar les mans saludant els assistents, que van trencar la solemnitat de l'acte amb un fort aplaudiment. L'alegria general per l'absolució era palesa. L'acusat, demanant un moment de silenci, va agrair el suport rebut i es va acomiadar.

Quan tothom havia eixit de la sala, dos funcionaris van agafar el jutge pels colzes i el van desar, amb molt de cura, al seu estoig. En aquells dies estaven d'obres als jutjats i procuraven no deixar els jutges a les estrades entre sessions, per tal de que no s'ompliren de pols. 

Ciutadà exemplar

L'havien condemnat per greus delictes fiscals, però aquell home era un ciutadà exemplar. Mai no havia ficat a la bústia d'un veí la propaganda de menjar xinès que li deixaven a ell.

dimarts, 26 de novembre de 2013

Semblances

El fet de que aquell dirigent començara a trobar-se semblances amb alguns grans líders de la història, no va preocupar massa el poble. El que realment inquietava, era que un dia començara a trobar-se semblances amb si mateix.

dissabte, 23 de novembre de 2013

Vèncer la tossuderia

A força d'ensopegar amb la mateixa pedra una vegada darrere l'altra, va aconseguir canviar d'idea. 

dimecres, 20 de novembre de 2013

Lleig (II)

Era tan lleig aquell home, que qui li va fer la foto del carnet d'identitat, hagué d'esforçar-se molt per a empitjorar-lo.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Lleig

Era un home tan lleig, que no li feia justícia a la foto del carnet d'identitat. 

diumenge, 17 de novembre de 2013

Consumidor exigent

En matèria d'alimentació, era un consumidor molt ben informat i exigent. Sempre anava molt amb compte de no comprar cap bossa de croquetes congelades que no foren casolanes.

dissabte, 16 de novembre de 2013

L'aspirant. Relats Conjunts.

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961
De tornada, duia una mesura de xurros i un got de xocolata que havia demanat en una paradeta que munten els diumenges a l'esplanada. Per tal de llevar-se la desagradable sequedat de la boca, ja havia començat a esmorzar pel carrer sense esperar a arribar a casa. Pel camí es va topar amb l'aparador d'una joieria i es va quedar mirant les joies, sobretot les que duien diamants —no apuntava baix aquesta xoni renegada. De sobte es va fixar en la seua pròpia imatge reflectida en el cristall. Tenia bon aspecte. Ningú haguera dit que havia estat ballant tota la nit. Sense dubte els tripis que li havia passat un amic eren realment bons. Ni tan sols s'havia despentinat. Però aquella musiqueta de violins que se li havia clavat al cap... Va jurar que no tornaria a anar a Vivaldi's —el pafeto de moda on es feia música clàssica en viu—, per molt que fos, aquest local, l'últim entre la gent pija de Nova York. 

divendres, 15 de novembre de 2013

De bona casa

Tot i haver-hi proves molt contundents en contra, totes pecaven de inconsistència, ja que el sospitós era de casa bona i posava cara d'angelet.

dijous, 14 de novembre de 2013

Questió de prioritats

L'acusat sempre havia confiat cegament en la justícia. Per això, quan el jutge el va absoldre dels gravíssims càrrecs per haver causat aquell desastre ecològic, es va sentir, com era d'esperar, molt gratament decebut.

dimecres, 13 de novembre de 2013

El llindar de la memòria

La nit anterior, tampoc hi havia hagut res per a sopar, però tenia tan mala memòria que no se'n recordava. 

dilluns, 11 de novembre de 2013

Les carreres

Crec no vaig fer bé ahir, emportant-me el xiquet a veure les carreres al circuit, va quedar tan bocabadat que des d'aleshores no vol parlar més que de motos.

divendres, 8 de novembre de 2013

Pluralitat

En pro de la diversitat i amb urgència hagué d'intervenir aquell govern en veure que la televisió pública havia començat a dir veritats. Discriminant la mentida, estava deixant de ser plural.

dijous, 7 de novembre de 2013

Prova de vida

Ja quasi havia aconseguit completar tot el llarg procés necessari per a traure el bitllet de la màquina expenedora, quan li va sortir un captcha molt complicat i va acabar perdent el tramvia.

dimecres, 6 de novembre de 2013

Detestable

Era un governant tan detestable, que al facebook només li fotien peticions d'enemistat. 

Immigració

Tots els matins quan es llevava, no massa d'hora, s'asseia a la porta de sa casa i s'hi passava tot el dia sense fer res. A casa tot per fer, i ell amb la seua vana esperança de que vinguera algú de fora a llevar-li la faena.

dimarts, 5 de novembre de 2013

dilluns, 4 de novembre de 2013

La pregunta

Després de tota una vida de servei i dedicació, va voler saber com la societat valorava la seua tasca. Per allò, va organitzar una enquesta entre els seus conciutadans, especialment els familiars, els amics i els veïns. El resultat no va poder ser més decoratjador, la majoria havia marcat la casella de "No sap/No contesta". 
 

divendres, 1 de novembre de 2013

Dia de difunts


L'última casualitat de la seua vida, va ser morir precisament el dia de difunts. A l'altre món es va trobar amb una jornada de festa i celebracions, festejaments en els que no va voler participar, molt respectuós amb el dol de les persones que el vetllaven. 

dijous, 31 d’octubre de 2013

El pont de Tots Sants

Després de tota una vida estalviant en aquest terreny per tenir un lloc per a descansar, m'adone de que no ha servit per a molt. Demà es presentaran ací una vegada més i s'acabarà el silenci i la calma. Com m'agradaria anar-me'n a passar el pont a una caleta, com feia abans, però les circumstàncies són les que són i els morts no ens ho podem permetre.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Comparacions

La Direcció General de Trànsit ens vol alertar dels perills de la velocitat en la carretera. Per a allò, quan ens posen una multa per excés de velocitat, ens arrivarà junt a la multa, una gràfica que fa una comparació entre xocs a diferents velocitats i caigudes des de diverses altures. Aquesta gràfica ens diu, que els efectes d'un xoc a 150 quilòmetres per hora equivalen als de caure des dalt de tot de la Giralda de Sevilla. I ara, a mi em sorgeixen dues preguntes. La primera és, quins són els efectes de caure des de dalt de la Giralda? I la segona, es pot pujar a la Giralda en cotxe?

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Indeterminat

Una vegada més, el forense es va fer un embolic en determinar el moment de la mort, l'assassí de la nit que canvien l'hora, havia tornat a actuar.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Miratges per a viure

Després de l'esforç,
tot el que trobe acaba sent només un miratge.
És la manera en què la vida es riu de mi.
Però així, enganyat, vaig fent.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Dues hores

L'enfonsament era imminent, l'enorme via d'aigua en l'amura d'estribord no deixava lloc a dubtes. Els tripulants s'afanyaven a repartir les armilles. Alguns passatgers ja s'havien llançat a l'aigua i nadaven cap als bots salvavides. Un dels tripulants li va lliurar una armilla i li explicava com se l'havia de posar, mentre que ell sense prestar-li massa atenció, mirava el seu rellotge amb preocupació, no estava segur de que hagueren passat les dues hores de la digestió.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Primer intent.

El Grup Prisa va convocar un concurs de microrelats en llengua castellana, que consistia a fer un relat de no més de 100 paraules, seguint la frase final de l'últim llibre de Vargas Llosa, El héroe discreto, que diu així: "Habían atravesado la capa de nubes y un sol radiante bañaba todo el interior del avión".

Vaig participar-hi amb molta pena i cap de glòria, com era de suposar. Així que reproduïsc ací el meu microrelat perquè no acabe només en una paperera d'ordinador, que és on pitjor pot acabar el que escribim, ja que tot i dir-se de reciclatge, no recicla res.

Havien travessat la capa de núvols i un sol radiant banyava tot l'interior de l'avió. Tanmateix l'angoixant sensació de mareig, encara no havia desaparegut. En vint anys no havia aconseguit superar la por a volar. Sempre ho va fer tot per complaure la seua mare, però fer-se pilot, potser fou dur les coses massa lluny.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

La mà del crim

Amb aquesta maneta...

—Senyoreta, jo no li he furtat l'estoig de pintures al Pepet, ha estat la meua mà.
...
—Pare, jo no faig aquestes coses perquè sé que són pecat, va ser la meua mà la que em va masturbar.
...
—Senyor jutge, era la meua mà la que feia els apunts en negre, la mateixa mà que lliurava els sobres.

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Ignorància econòmica

Al final resultà que la descomunal pobresa, si no parava de créixer, era per un problema de comunicació. El govern havia donat la crisi per acabada i els pobres d'aquell país, ignorants, no se n'havien assabentat.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Paciència

Totes les vesprades, a l'hora en què se solia celebrar els sepelis, eixia de la tomba i s'asseia junt a la làpida. Tard o d'hora veuria passar el cadàver del seu enemic.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Efecte papallona

Amb molta cura va introduir la papallona en el pot que contenia el verí. Quan veié que la bestiola era morta i procurant no tocar-li les ales, molt delicades, la'n va traure, la posà sobre el trocet de suro blanc i li clavá una agulla de cap al tòrax, després la ficà dins la vitrina junt a la resta d'insectes de la col·lecció. Una vegada més, aquella petita illa a l'altra banda del món, es lliurava d'una catàstrofe de conseqüències imprevisibles. 

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Veient coses

Em vaig aturar en una de les parades de formatges artesans més concorregudes de la fira. La venedora,  duia un escot que deixava veure una bona mostra del seu mamellam, exhibició que es veia afavorida cada vegada que s'inclinava sobre el taulell per agafar la peça de formatge que li demanaven els clients.
—Són molt bons, senyor. Li n'abelleix algun?
—No gràcies, només estic mirant.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Llaurar el futur

Sempre mirant cap al futur, fugint de postures curterministes, es va quedar sense tastar les gambes que havia posat el cambrer al mig de la taula.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Efecte visual

Si algú creu que el cinisme i el caradurisme van cap avall, s'equivoca, perquè és ben clar que van cap amunt, això sí, sense moderació, cosa que és fàcil d'entendre, no cal una pissarra per a explicar-ho. 


dilluns, 7 d’octubre de 2013

Incertesa artística

Es passà la vida aquell pintor, sense saber ben bé què era el que volia expressar amb les seues pintures, ja que els crítics d'art mai no acabaven de posar-s'hi d'acord. 

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Col·laborar amb la justícia

Era un jutge acabat de nomenar, i se'l veia tan inexpert i dubitatiu als aixecaments de cadàvers, que alguns, tot i la poca mobilitat que solien presentar, i més per impaciència que per col·laborar, s'aixecaven ells mateixos.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Estabilitat emocional

La cosa no anava malament, havia estat un mal dia com qualsevol altre. 

Inspirat en aquest post d'en Jaume.

Rajoy a Fukushima


—¡Carallo!, se han pasao con la flor, me han tomao por Rubalcaba.

dissabte, 28 de setembre de 2013

dijous, 26 de setembre de 2013

La calvície virtuosa

Quan era un adolescent, a l'escola li digueren que els calbs ho eren perquè es masturbaven. Ja de gran s'adonà que els capellans l'havien enganyat, en veure que s'havia quedat calb igualment.

dimecres, 25 de setembre de 2013

Canvi d'estat

Quan es llevà li va sorprendre gratament, que ja no li fera mal l'esquena, ni els genolls, ni el cap. No hi ha res com dormir tota la nit d'una tirada, pensà mentre mirava cap al rellotge que hi havia damunt la tauleta. Caminà lleuger pel passadís cap al quart de bany com si anara patinant. Va entrar-hi, i per inèrcia, es va posar davant del vàter, ui!, ara no tinc ganes! Encara no s'havia adonat de que en el mirall ja no es reflectia la seua figura.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Infraestructures

Els veins d'aquell poble solien sortir al carrer a açò de les set, quan el sol ja no pegava. S'asseien a la porta de casa per distraure's veient els cotxes, mai no perderen l'esperança de que un dia tornarien a passar.

Desgarbat

No és que ja no sàpia riure'm de mi mateix, és que des de fa un temps, per més que busque, no em veig la gràcia per cap lloc. 
 

dissabte, 21 de setembre de 2013

Relats Conjunts. Ruta 66.

Aportació per a Relats Conjunts


—Falta molt?
—No, ja quasi hem arribat.
—A veure si és de veres, que se m'està fent llarg el viatge. I no podíem haver anat a un del poble?
—No dona, que és un restaurant molt romàntic i a més els dimecres t'hi conviden a un xupito.
—Ah!, és per això? Perquè conviden a xupitos?
—També fan concurs de samarretes mullades, és molt divertit.
—Sí, ja sabia jo que tu... Però falta molt? És que jo no veig que hi haja res per ací.
—Ja t'ho he dit, falta molt poc. Tot just després d'aquell revolt.
—Doncs, encara queda una bona tirada, i jo no puc més amb els peus. Si no fores tan tarambana i no t'hagueren llevat tots els punts del carnet, podíem haver vingut en el cotxe.
—Sí, sí... jo seré un tarambana, però no se m'acudeix venir amb tacons.


divendres, 20 de setembre de 2013

Ús tòpic

Aquell cap de setmana es preparaven per a donar-li la benvinguda a la tardor, cosa que a la tardor, indiferent, no semblava importar-li massa.

dijous, 19 de setembre de 2013

La bona sort

Des de feia temps, malgrat fer-ho malament, no paraven de guanyar eleccions, i premis de loteria sense jugar-hi, estava clar que hi havia molta merda.

dimecres, 18 de setembre de 2013

Feta la llei...

No és podia negar la capacitat innovadora d'aquell govern a l'hora de decretar lleis, no n'hi havia una que no duguera la trampa incorporada.

dimarts, 17 de setembre de 2013

Precarietat

No sabia aquell optimista quan veia la botella mig plena, que estava només a un glop d'esdevenir un pessimista.

diumenge, 15 de setembre de 2013

El presagi

Era l'últim dia de vacances i es va llevar amb el sis dins del cap. En tot el matí no se li va anar del pensament. Amb tota seguretat allò era un presagi i anà a comprar-se un cupó dels cecs, un d'acabat en sis per favor. En el sorteig d'aquell dia va eixir el dos. Optimista de mena, pensà que potser l'anunci correspondria al sorteig de l'endemà, aquesta vegada no podia fallar, i es va ficar al llit prompte i il·lusionat com un xiquet la vespra de reis. Aquella nit somnià amb el número sis. Encara no havia clarejat quan sonà el despertador, eren les sis del matí.

divendres, 13 de setembre de 2013

Maldestre

Com que era tan desmanyotat, només podia explicar com no s'havien de fer les coses.

dijous, 12 de setembre de 2013

Misèria (II)

Passava tanta gana aquell mag, que hagué d'esforçar-se a fer màgia de la de veritat, s'havia menjat el conill del truc.

Inspirat en el microconte de la Cantireta "Misèria"

dimarts, 10 de setembre de 2013

Víctima inoportuna

El cas semblava fàcil a la vista de les particulars empremtes en el fang al lloc dels fets. Però a aquell comissari a punt de jubilar-se, mai l'havia acompanyat la bona sort. El coix amb una cama de fusta, de qui haguera pogut sospitar sense por a equivocar-se, era precisament la víctima.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Un pas endavant

Com a tots els xiquets de la seua edat, li feia una mica de por llançar-se a l'aigua des del trampolí. Però aquell dia, després d'adonar-se de que res de mal li passaria, estava decidit a donar aquell pas endavant que l'alliberaria del seu temor per sempre. Al cap i a la fi, ja s'havia fet gran i no li pararia bé tornar a baixar per l'escaleta sense saltar. Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien.

Aquest és el 16è de la cadena i enllaça amb el garbi24.



diumenge, 1 de setembre de 2013

Fugida de cervells

Allò preocupant no era la fugida de cervells en si. El que realment preocupava els administrats d'aquell país, era veure com els cervells se n'anaven sols, deixant la resta de la persona en el càrrec.

dissabte, 31 d’agost de 2013

Fracàs sentimental

Es veia venir que la relació no prosperaria, entre aquells dos ecologistes mai no hi havia hagut cap química.

divendres, 30 d’agost de 2013

Viure a mitges

Tan bon punt va assabentar-se de que era possible, ho va sol·licitar. El govern, per tal d'ajudar als que com ell, travessaven una mala situació econòmica, va traure una disposició per la qual es podia demanar viure a mitja jornada. Les despeses s'hi reduïen dràsticament i així, un podia anar fent mentre la cosa no millorara. Li demanaren una còpia de la declaració de la renda, una relació de despeses i dues fotografies de carnet, i en qüestió d'una setmana, ho tenia tot arreglat. Els seus dies ara són de dotze hores, de sis del matí a sis de la vesprada. Un mal horari l'han donat, al meu parer, passa quasi tot el dia treballant. Ara, això sí, gastar gastar, no gasta gaire.

dimecres, 28 d’agost de 2013

Intolerable

Podem consentir que maten a colps, a pedrades, a ganivetades, a tirs, podem consentir fins i tot els bombardejos massius..., però de cap manera tolerarem que algú mate amb química, per a això ja estem nosaltres amb les nostres genuïnes injeccions letals.

dilluns, 19 d’agost de 2013

L'ONU

Gràcies a les constants declaracions de condemna per part de la comunitat internacional, es resolgué el cruent conflicte civil d'aquell país, els colpistes no pogueren aguantar tanta pressió. 

dijous, 15 d’agost de 2013

S'esforçava...

S'esforçava, però no arribava a ser un bon cultureta, mai aconseguia que ens sentírem ignorants amb ell.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Corrents

Com a president no va ser gens innovador, ens va enganyar unes quantes vegades, com ja ho havien fet d'altres abans. Però no podem parlar, perquè nosaltres tampoc li vam sorprendre a ell.


diumenge, 11 d’agost de 2013

La raó de la força

Quan començaren a barallar-se, els dos semblaven tenir raó, però aviat ens adonàrem que el més feble, acabaria no tenint-la.

dissabte, 10 d’agost de 2013

L'interrogatori

Li preocupava sobretot, els objectes que hi havia damunt la taula, un tros de tub arrissat dels utilitzats pels electricistes, una bossa de plàstic negre i un parell de gomes elàstiques. L'espera se li feia insuportable assegut en la cadira de fusta i enmanillat per darrere. De sobte, algú va obrir la porta i va sentir com alguna cosa se li encollia per dins. La potència dels batecs del cor li impedien entendre el que li deien, anem a veure si et refresquem la memòria...

divendres, 9 d’agost de 2013

La burilla

En arribar a la porta, va donar tres calades ràpides i profundes i va llançar el cigarret al terra.  Entrà al restaurant amb pas decidit i s'adreçà cap a la taula del fons. Allà, tres homes la feien petar en veu alta i rient. El tret sonà potent, curt i sec. Tots quedaren muts i quiets, menys el comissari Garcia que caigué d'esquenes amb un forat al front i sense arribar a perdre l'expressió de la rialla. Al carrer, un indigent que passava per la porta no va fer gaire cas del soroll, en veure la burilla que encara era llarga, l'apagà, se la ficà a la butxaca i continuà el seu camí, quin desaprofitament, com malgasten aquests rics.

dilluns, 5 d’agost de 2013

La instància

No duia ni una setmana mort que van venir a buscar-me. Eren uns funcionaris de l'altre món amb uns papers en una carpeta. Em digueren que estaven molt estranyats de que no haguera sol·licitat l'ingrés en el cel, perquè segons el meu expedient terrenal —així ho van dir—, tenia moltes possibilitats d'entrar-hi. Jo els vaig dir que no sabia que s'haguera de fer cap tràmit, que tenia entés que eixes coses les feien d'ofici. M'explicaren que abans sí que era així, però que ara, amb la vigència de la lliure elecció de religió, havien hagut de fer uns canvis per a homogeneitzar totes les doctrines i poder fer-ne comparatives.

Un d'aquests canvis era que s'havia suprimit el purgatori. Aleshores, les ànimes dels que anaven per a sants o per a beatos, obteninen plaça directa al cel. Els grans pecadors, l'obtenien també però a l'infern. Aquestos dos grups quedaven igual. Però el grup més gran, que inclou els ateus, els no practicants, els lliurepensadors i els petits pecadors en general, que abans anàvem al purgatori, ara havíem de sol·licitar l'ingrés, bé en el cel o bé en l'infern. Em deixaren una instància per a emplenar i em digueren que m'ho pensara, però que no ho deixara estar molt de temps, ja que el termini s'acabava aviat, i aleshores, em quedaria com a ànima errant per sempre mai més.

Mai se m'haguera passat pel cap, que en l'altra vida també havíem d'anar de paperassa. Pensava que allà, si era veritat això que et diuen de que descanses en pau, era perquè tot estava ja fet i no havies de preocupar-te de res. Però no, i sort que vingueren a dir-m'ho, perquè ningú m'havia avisat de tot això, ni tan sols els de la funerària, que supose ho deurien saber, clar que potser sí que m'ho digueren però jo, com que anava tan atrafegat aquell dia, no els vaig fer cas.

diumenge, 4 d’agost de 2013

De quatre setmanes

Els símptomes que presenta vostè és d'estar embarassat de quatre setmanes. No va dir res quan va escoltar el que li va dir el metge. Pensà que potser les paraules havien entrat per l'orella amb l'ordre canviat, donant com a resultat una frase sense trellat. Com que no reaccionava, el metge va començar les explicacions. Li va dir que eren casos raros però que se n'havien donat alguns, que per una anomalia genètica en la fase embrionaria, un home podia arribar a quedar-se embarassat de si mateix. Que el cas era molt espectacular, però que no representava cap perill, ni per al pare ni per a la criatura, ho tenien tot previst i no havia de què preocupar-se. Les proves d'embaràs no serveixen per als homes, així que ara la infermera el citarà per a d'ací dues setmanes en obstetrícia, allà li faran una ecografia i se sabrà tot amb certesa.

De tornada a casa anava mirant-se el reflex als cristalls dels aparadors, i ja s'hi veia més panxa; el que fa la suggestió.

Multidisciplinar

És de justícia reconéixer que en aquella comissió d'experts, al contrari que la resta de participants, ell abastava tots els camps, era ignorant en tot.

divendres, 2 d’agost de 2013

Subsanació

Aquell matí, va quedar esgarrifat en veure publicada la seua pròpia esquela. Cridà al diari per demanar una explicació i allà li digueren que els disculpara, que tot havia estat un lamentable error, però que no es preocupara que a l'endemà la tornarien a publicar sense cap cost, ja amb la data correcta.

dimecres, 31 de juliol de 2013

En blanc

No havia escrit ni una sola línia des que la vista començà a fallar-li. De sobte un dia, va agafar la  màquina, una vella Remington dels anys cinquanta, amb la cinta seca de la qual mai no trobàrem recanvi, i es va posar a teclejar. Full rere full, escrivia dia i nit, fins acabar els paquets, que li tornàvem a reomplir amb els fulls escrits en blanc. Ningú va tenir  valor de dir-li res ara que semblava que estava inspirat.

Causalitat casual

Tot va ser degut a un conjunt de causes aplegades per casualitat.  

dimarts, 30 de juliol de 2013

El lleó ximplet

Quan, de sobte, es toparen amb aquell lleó els dos experts naturalistes, feren com si no l'hagueren vist. Però el lleó, ximplet, no els va saber seguir el rotllo.


dilluns, 29 de juliol de 2013

Descuits, seguretat, conseqüències i responsabilitats


Des del seu despatx en la quinzena planta de l'edifici de la companyia, esperava la confirmació de la reserva que ell mateix havia fet en un hotel de luxe de la costa. La impaciència per l'espera li feia oblidar-se de confirmar una ordre de venda d'un paquet d'accions, el preu de les quals s'esperava que pujara d'una manera espectacular aquell matí. Per sort, el seu iPhone connectat al servei continu de informació borsària li'n va alertar, abans de que es tancara la sessió. 

Uns pisos més avall, el cap de personal s'acomiadava de la seua secretària per a anar al saló d'estilistes que hi ha a l'edifici d'enfront. Tenia torn per a una sessió integral de perruqueria, tractament facial i manicura. Volia tenir un aspecte juvenil al sopar d'antics alumnes de jesuïtes que hi havia aquell dia. Els tractaments es van prolongar més del previst i en acabar, amb les presses es va oblidar de que havia de donar al banc l'ordre de pagament de les nòmines. Quan se n'adonà, no li va donar cap importància, no passa res, ja cobraran dilluns.

No deixava de cavil·lar en quina seria la raó per la qual el caixer automàtic li havia denegat els diners que havia intentat traure'n. Si no li havien ingressat la nòmina, no podria pagar el rebut de la hipoteca al venciment i el banc li cobraria una comissió. Però el pitjor era que aquell cap de setmana, ni tan sols podria fer la compra del supermercat. Potser per això o per qualsevol altra preocupació, qui sap, es va saltar aquell stop sense adonar-se'n. A conseqüència de la col·lisió, l'autobús que conduïa va donar dues voltes de campana. Quan es recuperà de les lesions, fou acusat de dotze delictes d'homicidi imprudent. 

diumenge, 28 de juliol de 2013

Maquillatge

Poc a poc, amb molta paciència, aconseguia revitalitzar aquella cara que a l'altre costat de l'espill, es presentava cada matí com si l'acabaren de desenterrar.

divendres, 26 de juliol de 2013

La mort tampoc ens iguala

No va haver-hi notícia, ni programes especials, ni declaracions, ni mostres de solidaritat, ni minuts de silenci, ni banderes a mitja asta, ni llaços negres, ni zona zero, ni res... va morir sol.

No vull semblar insensible amb les víctimes i els seus familiars del terrible accident de tren de Galícia, però no comprenc la diferència en què periodistes, polítics i gent en general, tractem les desgràcies en funció del nombre de morts. Què hi ha darrere de tot això, omplir espais en mitjans de comunicació, "eixir en la foto", morbositat...?

dijous, 25 de juliol de 2013

Reincident

Un dia, buscant uns papers pels calaixos, es trobà un bon grapat de temps que, sense adonar-se, havia perdut. El va deixar damunt la taula, al costat del muntó de les coses per resoldre. Havien passat uns dies i encara no sabia què fer amb tot aquell temps que havia trobat. Al final, sense adonar-se, el va tornar a perdre.

dimecres, 24 de juliol de 2013

Viure a cops

Era una noia molt jove i guapa, però s'avorria massa vivint, per torns i sola, dins el mirall del lavabo.

dimarts, 23 de juliol de 2013

Diferent

Dels dos bessons, n'hi havia un que s'assemblava menys que l'altre, dut sens dubte per un afany de cridar l'atenció.

dilluns, 22 de juliol de 2013

Sense èxit

Mai no aconseguí cap èxit professional, fins i tot, alguns companys arribaren a fer-se amics seus. 
 

dissabte, 20 de juliol de 2013

Cada matí


No era molt ordenada. Per anar a la fàbrica, sempre s'alçava amb el temps just, deixant-se tots els somnis escampats pel llit. 

dimecres, 17 de juliol de 2013

Qüestió de colors

L'acussat, al·legà en la seua defensa, que si s'havia de ser rigorós, no es podia dir que aquelles comissions provingueren de diners negres, ja que venien en feixos de bitllets clarament violetes.

dimarts, 16 de juliol de 2013

L'escriptor sorprés

L'èxit inesperat que estava tenint aquella novel·la, va envair la curiositat del seu autor. Corrents, anà a la llibreria i comprà un exemplar que començà a llegir tot seguit. Ja en les primeres pàgines va quedar entusiasmat, "collons!..., aquest negre cada vegada m'escriu millor".

dilluns, 15 de juliol de 2013

Fidel a les arrels


Aquell nou ric, poc a poc, anava adquirint gustos més refinats i noves necessitats. No volia fer canvis en la seua vida que suposaren una renúncia a les seues arrels i al seu passat humil. Per això no dubtà en la compra d'aquell vi d'un preu més adient a la seua nova situació financera, però envasat en tetra-brick que li recordava els aplecs vespertins al parc amb els seus companys indigents. 

diumenge, 14 de juliol de 2013

Sense explicació

El cap de l'equip encarregat, no s'explicava com aquell projecte havia estat un fracàs absolut, quan ell mateix n'havia fet un powerpoint que assegurava uns resultats espectaculars.

dissabte, 13 de juliol de 2013

Correbous

En la festa de bous al carrer d'aquell poble, un bou s'acarnissà amb  alguns corredors sense discussió prèvia ni motiu aparent. 

divendres, 12 de juliol de 2013

Control d'alcohol

El conductor responsable d'aquell accident de trànsit en què hi hagué tantes víctimes, no superava la taxa d'alcoholèmia permesa. El responsable del mal estat de la carretera tampoc.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Dedicatòria

Malgrat ser una persona odiada, en contra del que es puga pensar, alguns degueren sentir molt la seua mort, perquè en l'enterrament hi havia una corona de flors amb una veta que deia "Els teus creditors no t'obliden".

dimarts, 9 de juliol de 2013

Insensibilitat

El dia que l'acomiadaren de la feina, també li diagnosticaren una malaltia greu, però la gent es creuava amb ell pel carrer com si res, insensible. Tot anava igual que qualsevol altre dia. Ni tan sols la borsa va tenir el detall de baixar.

Origen legítim

Si he de ser just, he d'admetre que aquell polític no mentia quan parlava de l'origen legítim de la seua fortuna, ja que va ser elegit democràticament i legítima. Però clar, una vegada en el càrrec ja se sap, una cosa duu a l'altra... i després passa el que passa.
 

dilluns, 8 de juliol de 2013

Aferradetes


En un etern comiat, aquell ninotet aferrava la seua estimada, una i una altra vegada. Però, s'acomiadava en va, mai s'ha vist que un dibuix aconseguisca eixir d'una vinyeta.

diumenge, 7 de juliol de 2013

Factor antagònic

Amb la poca fe que tenia aquell malalt, era d'esperar que el seu homeòpata no aconseguiria curar-lo.

dijous, 4 de juliol de 2013

Colp 2.0

Si un cosa diferenciava al exercit d'aquell país, era el caràcter democràtic dels seus colps d'estat, sempre dins de la legalitat vigent, complint estrictament amb els estàndards de la Unió Europea i els Estats Units; i fent ús de les noves tecnologies, degudament comunicats en facebook, on els partidaris podien adherir-s'hi còmodament clicant en "m'agrada".

dimecres, 3 de juliol de 2013

Nou catàleg

El nou perfil de pres, en plena fase de creixement, d'alt poder adquisitiu, va fer que els responsables del ram es plantejaren seriosament, afegir a l'oferta existent d'establiments penitenciaris, una secció que catalogarien baix el nom de presons amb encant, per tal de satisfer les necessitats d'aquest tipus de delinqüent més exigent i exclusiu. 

dimarts, 2 de juliol de 2013

Encert empresarial

Malgrat les males expectatives, aquella agència de viatges aconseguiria salvar la temporada. L'oferta d'escapades de cap de setmana a l'estranger estava tenint, per part de la població reclusa, un resposta molt positiva.

Algú singular

Volia diferenciar-se de la resta, ser algú singular, especial. I tot perquè s'havia cansat del article indeterminat que l'acompanyava.

diumenge, 30 de juny de 2013

Desconegut

Era un home corrent qualsevol, normalet, del muntó. Allà on era, sempre passava desapercebut. Ningú havia sentit res sobre aquesta persona, de fet, crec que sóc el primer que en parla. Però poques coses puc dir d'ell, ni tan sols sé si existia.

dissabte, 29 de juny de 2013

Els tics

Era un home molt callat que se servia bàsicament d'un llenguatge corporal, però aquell cúmul de tics nerviosos que tenia li embrollava molt l'expressivitat.

dimecres, 26 de juny de 2013

Reciclatge

La crisi havia fet que les aportacions al menjador social hagueren minvat en les últimes setmanes. Tanmateix, el cuiner havia trobat la manera de que no li faltara matèria primera, amb què donar de menjar a tots els que s'hi apropaven a diari, buscant un bon plat de calent,  ningú se n'anava amb l'estómac buit. En acabar el servei de dinar, el cuiner sempre eixia a saludar els comensals endarrerits. Era un home molt afable: No es preocupen si s'hi han quedat a soles. No tinguen pressa i mengen tranquils, no siga que els pegue mal de panxa. Després, quan acaben els portaré un cafenet i un copeta d'un licoret d'herbes que faig jo mateix.

Pessimista

Encara que no ho volia reconéixer, era un home pessimista. Sempre esperant-se el pitjor, havia contractat una assegurança de defunció1 abans de saber què passaria el dia de demà.

1. Assegurança que cobreix la despesa de l'enterrament.

dilluns, 24 de juny de 2013

La beca

Era un estudiant tan pobre que sempre li quedaven alguns notables per a setembre.

dissabte, 22 de juny de 2013

Distinció

Malgrat haver vingut a menys, s'esforçaven per no perdre la seua condició de gent distingida. Sempre deixaven unes monedes de propina sobre la taula al menjador de la beneficència. 

dimarts, 18 de juny de 2013

La mortalla

Massa temps havia viscut aquell home com per a esperar que en el seu enterrament anara a la moda.

dilluns, 17 de juny de 2013

Abdicació

¿No seria millor que en comptes de tant d'aplec de mandataris, l'ésser humà fera el mateix que van fer els simis en el seu moment, quan s'adonaren de que no anaven enlloc, deixar que l'espècie evolucione en una altra cosa?

diumenge, 16 de juny de 2013

Relats Conjunts. Dinar a l'obra.

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932
—Eh, vosaltres!... Escolteu!... Els que heu demanat menjar xinès. Que diu el xino, que ací ell no puja, que ja podeu anar baixant a arreplegar les capsetes d'arròs si voleu dinar. Collons!, quin càstig, des que està prohibit fumar al menjador.

divendres, 14 de juny de 2013

El millor de tots

De tots el números naturals, sens dubte, el que té més mèrit és el número u. És l'únic que ha demostrat ser capaç de començar des de zero.

dijous, 13 de juny de 2013

Loteries de l'Estat

Si el meu tramvia ix de la parada de Tossal del Rei a les sis i mitja del matí a quaranta quilometres per hora, i la meua dona agafa l'autobús de les set, cap a Russafa a una velocitat similar; a quina hora ens tornarem a trobar en el nostre piset de Rascanya, aquesta nit per a sopar.

Els problemes de ser pobre... la Putavida.
 

dimecres, 12 de juny de 2013

Atac al cor

—Aleshores allò teu, al final què fou, cosa de coronàries?
—No, molt pitjor, de preferents.

Encara no

No es donaven les condicions idònies per a acabar amb la crisi. Calia tenir una mica més de paciència, ja que encara quedaven alguns drets socials que perdre.

dimarts, 11 de juny de 2013

El politó

Les últimes experiències havien estat un fracàs. L'estrès, l'edat, les copes, la por a quedar malament, no el deixaven acabar la faena amb dignitat. Aquella vegada era diferent, però. La dona que tenia al damunt l'estava duent a les mateixes portes del cel, l'excitació era màxima, la sang li corria per tot el cos com boja, el clímax era imminent. De sobte va començar a sonar el mòbil. Haguera pogut mantenir la concentració, però dur la gallina cocouà com a to de trucada no li va facilitar les coses.

dilluns, 10 de juny de 2013

Normes constitucionals

El conjunt de normes incloses en la constitució d'aquell país es dividia bàsicament en dos grans grups, les normes d'obligat compliment per part del poble i les d'obligat incompliment per part de l'estat.

diumenge, 9 de juny de 2013

Negociació 2.0

Des del primer moment se sabia que no arribarien a cap acord, els ànims estaven massa alterats, prova d'això és que només es parlaven amb majúscules.

Una altra versió ací.

divendres, 7 de juny de 2013

La paradoxa de la vida llarga

El senyor Fotut, havia estat citat pel seu metge, per tal de comunicar-li els resultats de les proves. Senyor Fotut no tinc bones noticies per a vostè, li etzibà el metge sense embuts. A més de les caràcters genètics heretats, el senyor Fotut s'havia preocupat durant tota la vida de seguir unes pautes alimentàries saludables, de fugir de la vida sedentària, de no fumar i de no beure massa. Era una llàstima que no s'haguera fet revisions regularment, perquè li hagueren pogut detectar el problema a temps i aleshores, es podria haver iniciat un tractament que en la majoria dels casos dóna bons resultats. Es confirmava el pitjor dels pronòstics, el senyor Fotut patia d'una salut immillorable. Tenia un esperança de vida massa alta i en conseqüència, la pensió que li quedaria seria molt baixa. En aquestes circumstàncies no li pronosticava més de sis mesos de vida digna, un any a tot estirar. Després, el senyor Fotut només podrà pagar la hipoteca i la llum com a molt, i acabarà morint-se de fàstic.

dijous, 6 de juny de 2013

Poesia judicial

Aquell jutge dictava les sentències fent ús d'una poesia florida i acurada, una feina ingrata que els condemnats, ignorants, mai no saberen apreciar.

dimarts, 4 de juny de 2013

Contactes

La quota que havia pagat en aquella web per a trobar parella havia valgut la pena. Li havien proporcionat una primera cita amb una xica molt guapa i simpàtica. S'hi sentia molt a gust, però no li llevava ull al datàfon de la Caixa que apuntava per la boca de la bossa cada vegada que ella l'obria per traure'n el tabac.

dilluns, 3 de juny de 2013

Esperançes

El xiquet va anar muntant una a una, amb molta cura i seguint les instruccions meticulosament, les peces de l'avió del mecano. Una vegada el tingué enllestit, corrents, anà a ensenyar-li'l a son pare, creus que volarà, papa?

Clonació

L'altra nit em vaig desvetllar i segons aconsellen en aquests casos, em posí a comptar ovelles. Mentre les comptava em va sorgir la pregunta de quina seria la raó que els va dur a clonar-les, les ovelles, si són totes quasi iguals, almenys les que vaig comptar jo fins a que m'adormí.

diumenge, 2 de juny de 2013

Ajuda internacional

Gràcies a la campanya de conscienciació per a promoure i instaurar l'ús del preservatiu en aquella zona del tercer món, aconseguiren eradicar l'epidèmia que tant amenaçava d'estendre's. Aleshores, la humanitat tornava a estar tranquil·la, la fam mai no ha sigut contagiosa.

dissabte, 1 de juny de 2013

E.P.A.

Cada vegada li costava més a la inspiració trobar algú treballant en aquell país.

dijous, 30 de maig de 2013

Compartir

De cap manera es pot parlar d'egoisme generalitzat si ens referim als polítics, ja que molts d'ells estan demostrant de llarg que són capaços de compartir coses, per exemple, un sumari.

Amistat volàtil

L'home penjà el telèfon i es quedà mirant-lo uns instants, decebut. No havia calgut més que la necessitat donara la cara per a que els amics amagaren la seua. El gos, des de la porta, el mirava atent i impacient esperant el passeig del vespre.

dimecres, 29 de maig de 2013

Un bon veí

Era un veí exemplar, dels que n'hi ha pocs. A penes parlava de l'oratge i solia tornar les eines que li prestaven.

dimarts, 28 de maig de 2013

Mort d'una novel·la

Les coses anaven espatllant-se des de feia unes quantes pàgines. Allò que havia de ser una història d'amor i de reconciliació entre famílies, va derivar en una crònica de discòrdies, assassinats i venjances. L'autor, lluny d'intentar apaivagar la situació, no deixava de llançar llenya al foc, fins que la cosa se li va anar de les mans i a meitat de la novel·la ja no hi havia personatges vius. La resta de la història li quedà monòtona i sense ritme en la quotidianitat del cementiri.

dilluns, 27 de maig de 2013

Les ombres enlairades

Una vegada em contaren que va ser en un dia molt ventós que la gent, malgrat el sol fort que feia, anava pel carrer sense ombra. Així que un eixia de casa, l'ombra se li escapava enlairant-se per la força del vent, i quedava atrapada en un remolí, girant com si fos un paper o una bossa de plàstic. A l'endemà el vent ja havia calmat, i cada ombra esperava a la porta de casa per tornar a enganxar-se a l'amo quan n'isquera. Però, com és possible que cada ombra sapigués com tornar a sa casa si mai no ho havia fet a soles?

(Inspirat per l'Helena Bonals)

diumenge, 26 de maig de 2013

Desaire

Desairós com havia sigut sempre, quan l'arribà l'hora i li pasaren la pel·lícula de la seua vida, els va fer el lleig de morir-se abans del final.

divendres, 24 de maig de 2013

La mitjana

El parell d'experts tractaven de convéncer-lo que amb una combinació d'alimentació natural i tècniques antiestrès, aconseguiria una mitjana diària de postes d'un ou i mig per gallina. El granger els escoltava amb atenció, cavil·lant en com s'ho faria per aprofitar els mitjos ous, tots escampats per la palla.

dijous, 23 de maig de 2013

Desinterés (cont.)

Com que no semblava que el gos anava a molestar-se en donar-li cap consell, una amiga li va suggerir comprar-se un lloro, i així ho va fer. Però això no va servir de res. El lloro es passava el dia lladrant, cosa previsible per altra banda, ja que lladrucs era l'únic que escoltava a la botiga d'animals. El gos tampoc no li contestava al lloro, no se sap si també per desinterés o perquè no entenia els lladrucs per l'accent caribeny tancat que tenia.

dimecres, 22 de maig de 2013

Desinterés

No només donava mostres d'haver perdut el cap, en demanar-li continuament al gos consells sobre temes financers, sinó que també la dignitat, ja que el gos, amb un total desinterés, ni tan sols li hi contestava.

dilluns, 20 de maig de 2013

Versemblances sobrevingudes

Havien empitjorat tant les coses en aquell país, que quan parlava el president, eren més creïbles les mentides que les veritats.

diumenge, 19 de maig de 2013

Quines hores... Relats Conjunts.

M.C. Escher, Relativitat, 1953

—Però, quines hores de tornar són aquestes? Et semblarà bonic això?
—Quines hores... quines hores? Tu no saps el que em costa trobar la porta de casa des que ens hem mudat a aquestos bungalows de la platja.

dissabte, 18 de maig de 2013

L'assassí dels divendres

L'informe de l'autòpsia no donava lloc a equívocs, sens dubte es tractava d'un assassí en sèrie. Totes les víctimes havien mort de fàstic.

divendres, 17 de maig de 2013

Defecte de fabricació

Els va cridar l'atenció als veïns veure-la que treia la brossa. Traure la brossa era una tasca que es reservava el seu marit per a ell, ja que era un moment en què aprofitava per a fumar-se una cigarreta sense tenir que escoltar romanços. Les coses no anaven bé en el matrimoni des de feia anys, ella l'acusava d'infidel i ell l'amenaçava amb abandonar-la —les parets són molt primes i des del pis del costat s'escolta tot—, però mai havia gosat fer-ho. Ja se n'ha anat, pensaren quan la van veure per la finestra anar cap al contenidor aquella nit. La bossa anava deixant un regueró de sang; cada vegada les fan pitjor. 

dijous, 16 de maig de 2013

Toix

Va heretar la intel·ligència de son pare, però ningú se'n va adonar. Aquestes coses sempre les va dur amb molta discreció.

dimarts, 14 de maig de 2013

Maldecaps de l'últim dia

Davant l'escamot d'afusellament no podia deixar de cavil·lar. Pensava en què va ser el que va fallar. Fins a l'últim detall, ho havien calculat tot meticulosament; el pla era perfecte. En un tres i no res, sense córrer massa riscos acabarien amb el dictador. Però tot se'n va anar en orris. No es llevava del cap les paraules d'aquella gitana emprenyada augurant-li tot tipus de desgràcies, tampoc el mal pressentiment que va tenir quan aquell tort malcarat li va mirar pel carrer, i sobretot, no es llevava del cap, aquella cançoneta apegalosa del anunci d'una botiga de mobles que donaven per la ràdio.