dimecres, 13 de novembre de 2013

El llindar de la memòria

La nit anterior, tampoc hi havia hagut res per a sopar, però tenia tan mala memòria que no se'n recordava. 

12 comentaris:

  1. Potser és una solució. El problema és que la majoria tenim una mica més de memòria...

    ResponElimina
  2. Avegades tenir mala memòria pot ser una gran sort! :(

    ResponElimina
  3. Quina sort, tu!
    Malauradament aquesta és una de les coses que no puc oblidar.

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  4. Ostres... una sort o no... no ho sé pas...

    ResponElimina
  5. Ostres!! Però encara que la memòria sigui feble vols dir que l'estómac no es queixarà??

    ResponElimina
  6. La meva àvia, de petita, l'enviaven a dormir amb l'estómac buit a veure si dormint li passava, i se n'oblidava.

    ResponElimina
  7. Serà això la revolució mental que auspicien.

    ResponElimina
  8. Crec que la gana seeeeeeempre té memòria, si no fixa't quan fas dieta...

    ResponElimina
  9. Diuen que quan t'acostumes a no menjar al final ja no discrimines la gana i pots aguantar moltíssim.

    ResponElimina
  10. De vegades no tenir memòria t'aboca a no sentir la gana, tant de menjar com de cultura o de qualsevol cosa. Molt bo.

    Vicent

    ResponElimina
  11. Pobre, la memòria li fa males passades, segurament per culpa de la gana que passa...

    ResponElimina