divendres, 1 de novembre de 2013

Dia de difunts


L'última casualitat de la seua vida, va ser morir precisament el dia de difunts. A l'altre món es va trobar amb una jornada de festa i celebracions, festejaments en els que no va voler participar, molt respectuós amb el dol de les persones que el vetllaven. 

16 comentaris:

  1. S'haurà d'esperar tot un any per poder celebrar la festa com déu mana. Ara que, com que té tota l'eternitat per davant, no crec que li vingui d'un any, ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se si a l'altre món tindrem moltes tasques que fer, però m'has fet pensar que si tenim tota l'eternitat per davant, acabarem deixant-les sempre per a demà.

      Elimina
  2. Com diu en XEXU, això només serà aquest any, el proper ja podrà gaudir de la festa ;-) De totes formes, és un mort molt considerat, oi? :-DD

    **************

    Ai, ai... que avui no és el dia dels Difunts, que és Tots Sants, el dia dels Difunts és el 2 de novembre ;-)

    Cada any ho he d'explicar, és que no esteu atents! :-P
    Avui, dia 1 de novembre és Festa Grossa! mega-festassa... la de TOTS els Sants a la vegada, els molt coneguts, els poc, els gens... els recordem a tots :-)

    Curiosament, el fet que el dia 2 sigui el dia dels Fidels Difunts, és el que provoca la confusió... dos dies seguits, la gent es fa un embolic.

    El dia 2 recordem els nostres difunts, especialment els que han mort en el darrer any, preguem per ells i confiem en trobar-los al Cel (on, evidentment, tots serem sants...)

    Però, per la gent que va al cementiri i tal -cosa que jo reconec que no faig- el dia "apropiat" és el dia 2. Jo prefereixo anar a Missa (estic convençuda que mon pare està més content si vaig a Missa i "li dedico" que no pas si vaig al cementiri... i el mateix la meva sogra que va morir el passat setembre)

    Ostres, Jotapé... crec que m'he passat una mica escrivint i escrivint... però tu em perdones, oi? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què ha passat? Em vaig fer un embolic amb el canvi de l'hora i en comptes de retardar una hora vaig avançar un dia.

      Recorde que el dia de difunts, "de los fieles difuntos" com deien en salesians, ma mare posava espelmes per a les ànimes, que a mi em feien una mica de por.

      Gràcies per il·lustrar el conte.

      Elimina
    2. Ai, i ja t'has tornat a posar "al dia"? :-DDD

      Elimina
  3. És curiós, diem "Tots sants" i en canvi també diem "Déu l'hagi perdonat". Si són sants, perquè se'ls ha de perdonar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que si Déu no et perdona, supose que no arribaràs mai a sant.

      Elimina
  4. Jo trobo que ha de ser bonic celebrar la pròpia mort amb una festa, que no pateixi pels que el vetllen, no se n'adonaran.

    ResponElimina
  5. Un mort que veu els veritables morts, els que estan a la vida, a fora, molt bo.

    Vicent

    ResponElimina
  6. A l'altre costat imperen les mateixes normes de bones maneres que aquí?? M'esperava una altra cosa :)

    ResponElimina
  7. Tot un detall per la seva part, ja tindrà tota la eternitat per anar-ho celebrant

    ResponElimina
  8. Sembla que no li sàpiga greu haver marxat, només li dol no poder-se unir a la festa...

    ResponElimina
  9. ben pensat morir-se el dia dels idems

    ResponElimina
  10. Alguns sempre ens quedarem al marge.

    ResponElimina
  11. Menut fantasma aquest! Doncs recorde que a Harry Potter els fantasmes celebraven l'aniversari de mort...

    ResponElimina
  12. Tant de bo que tothom fos tan respectuós!!!

    ResponElimina