dissabte, 16 de novembre de 2013

L'aspirant. Relats Conjunts.

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961
De tornada, duia una mesura de xurros i un got de xocolata que havia demanat en una paradeta que munten els diumenges a l'esplanada. Per tal de llevar-se la desagradable sequedat de la boca, ja havia començat a esmorzar pel carrer sense esperar a arribar a casa. Pel camí es va topar amb l'aparador d'una joieria i es va quedar mirant les joies, sobretot les que duien diamants —no apuntava baix aquesta xoni renegada. De sobte es va fixar en la seua pròpia imatge reflectida en el cristall. Tenia bon aspecte. Ningú haguera dit que havia estat ballant tota la nit. Sense dubte els tripis que li havia passat un amic eren realment bons. Ni tan sols s'havia despentinat. Però aquella musiqueta de violins que se li havia clavat al cap... Va jurar que no tornaria a anar a Vivaldi's —el pafeto de moda on es feia música clàssica en viu—, per molt que fos, aquest local, l'últim entre la gent pija de Nova York. 

17 comentaris:

  1. Ostres!!! Quina versió més heavy!!! No puc imaginar-me la Audrey de xoni... :P

    Bon dia Jp!!!

    ResponElimina
  2. Caram tu, que mal parada ha sortit la Hepburn amb el teu relat, hahaha! Ben lligat, però no sé si saps que a Barcelona, prop de plaça Espanya, hi ha un local que es diu Vivaldi, si no m'equivoco. No hi he anat mai, déu me'n guard!

    ResponElimina
  3. Ha, ha, ha... molt imaginatiu, Jp! M'encanta!

    Bon cap de setmana...

    ResponElimina
  4. molt original, això de la xoni renegada m'ha arribat al cor!

    ResponElimina
  5. Xonis, xurros i Nova Iork, una combinació perfecta per a veure el sentit que els valencians deien quan parlaven de "coentor" i de "xurros" però dels que s'apegaven a la llengua de la noblesa i, és que jo pense que es pot ser noble, de fet és la única manera fent el que un veritablement vol, sense esperar el caliu de la colla, sembla que Nietzsche estiga més proper que mai al teu conte.

    Vicent

    ResponElimina
  6. Ostres, pensava que les "xonis" eren una altra cosa. Ara ja entenc la cançó dels Catarres :)

    ResponElimina
  7. Encara està cercant un lloc al món. Això del xurros amb xoxolata, quin glamur!

    ResponElimina
  8. Unes combinacions ben surrealistes aquestes dels xurros a Nova York i els "pafetos" amb música clàssica. ;-D

    ResponElimina
  9. Coi si que son bins els tripis......una nit de farra i sembla que surti de la capsa, com nova.

    ResponElimina
  10. La xocolata amb xurros i el diamants no sé si lliguen gaire...
    És clar que va tota tocada i posada, que ballar música clàssica no despentina!

    ResponElimina
  11. Les ulleres eren per amagar els ulls que s'havien alterat una mica i no per ballar precisament.
    Un bon combinat tot plegat!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  12. De xoni i de senyor se'n ha de venir de mena.

    ResponElimina
  13. Sort que no menja una hamburguesa del macdonalds! M'ha agradat aquest personatge estrambòtic :))

    ResponElimina
  14. Hahahaha què bo ets Jotapé!!! Música clàssica en viu... mare meva! Experiències massa fortes per a una noia tan fràgil :-DDD

    ResponElimina
  15. M'agrada aquest relat amb aquest ambient de farra.

    ResponElimina
  16. Molt bé, aquesta antítesi de l'Audrey....

    ResponElimina
  17. Sempre m'arrenques un somriure, m'agrada la barreja de xoni de castefa, amb Nova york!, ara per haver-se pres un tripi, té molt bon aspecte!

    ResponElimina